L'EUROCOPA DE FRANÇA

Albània, un miracle sense fortuna

La selecció més modesta del torneig cau en el seu debut després d'una heroica travessia liderada pel seleccionador italià De Biasi

Albània, un miracle sense fortuna

Darren Staples

3
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

A l'Eurocopa hi ha cinc debutants, algunes sorprenents com Irlanda del Nord o Islàndia, però cap de tan xocant com Albània, un país de tres milions d'habitants (els que té Madrid) que s'ha plantat a França després d'una heroica travessia plena de sobresalts pilotada pel seleccionador Gianni de Biasi, de 59 anys.

El miracle no es va allargar en el debut d'aquest dissabte davant Suïssa (1-0) però la gesta albanesa mereix un reconeixement. En l'estrena, el gol als cinc minuts de Schar, l'expulsió del capità Cabell blanc (m. 37) i les ocasions clares fallades van acabar condemnant Albània, que seguirà plantant batalla. 

Ja es van acabar les golejades humiliants del passat. Albània es troba entre les 24 elegides d'una cita a la qual no van arribar Holanda, campiona de 1988; Dinamarca (1992) o Grècia (2004). Ubicada al lloc 42 de la FIFA, el pitjor rànquing de les participants, l'auge albanès es consolida bàsicament en el coratge i el cor, amb un treball iniciat el desembre del 2011, quan De Biasi va arribar a la banqueta.

EXPERIÈNCIA AL LLEVANT

Llavors, ni tan sols tenia suficients jugadors per formar un conjunt fiable. Abans d'aterrar a Tirana, el tècnic s'havia recorregut tot el seu país en clubs com el BassanoVicenzaVastesseCarpiCosenzaMòdenaBresciaTorino i el Udinese, on sols va durar dos mesos (de desembre del 2009 a febrer del 2010) i va acabar desencantat. Va ser el seu últim club abans d'agafar les regnes d'Albània. Abans també va estar mig any al LlevantLlevant, entre octubre del 2007 i abril del 2008.

De Biasi va iniciar el reclutament buscant els joves albanesos de doble nacionalitat que fins llavors sempre s'havien decantat per girar l'esquena al seu país d'origen. Albània no comptava amb estadístiques ni fitxers de tots els seus jugadors, així que va bussejar en internet buscant les terminacions albaneses dels cognoms.

Suïssa, Alemanya, Grècia, França, Turquia... País per país, va anar recopilant informació i captant fidels. "Va portar molts nois preparats per lluitar i donar-ho tot pel nostre equip nacional. Ens va convèncer que fins i tot sent un equip petit es podia guanyar", recorda el porter Etrit Berisha, del Lazio.

MILERS DE QUILÒMETRES

Lorik Cana

CAPITà D'ALBÀNIA

"De Biasi es va dedicar en cos i ànima a portar els millors albanesos. Va veure que som gent que quan lluitem pel nostre país som combatents. Va veure aquesta força i la va saber canalitzar"

"Som un poble dividit per fronteres, a Albània hi viuen tres milions, però som 10 milions, i això ho va entendre aviat l'entrenador. Es va dedicar en cos i ànima a portar els millors albanesos. Va veure que som gent que quan lluitem pel nostre país som combatents. Va veure aquesta força i va saber canalitzar-la", reflexiona Cana, del Nantes, que parla cinc idiomes.

De Biasi va recórrer milers de quilòmetres per convèncer els nois i, a poc a poc, va anar creant un bloc competitiu. "Els vaig dir que si em seguien i posaven tot el cor serien recordats en la història d'Albània per ser els primers de jugar competicions importants. Si un no creu fortíssimament en una cosa és impossible assolir-la".

EL DRON DE BELGRAD

No en va tenir prou amb aquest discurs per jugar el Mundial de Brasil, però sí per estar a França, amb una trajectòria que es va iniciar amb un triomf davant la Portugal de Cristiano Ronaldo (0-1). Després vindria l'empat davant Dinamarca i el vergonyós capítol del dron en el partit contra Sèrbia suspès a Belgrad.

“Va ser un partit amb una tensió extrema. Ens van tirar pedres en l'escalfament, ens van humiliar. A l'equip hi havia gent que havia perdut familiars a la guerra de Kosovo, era terrible", recorda Cana. El xoc es va suspendre després del caos generat amb el dron que portava la bandera amb el mapa de la gran Albània anterior al 1913.

"Vaig dir als nois que si em seguien i posaven tot el cor serien recordats en la història d'Albània per ser els primersde  jugar competicions importants. Si persegueixes un somni amb totes les teves forces a vegades es compleix" (Gianni De Biasi)

El TAS va acabar donant el triomf als albanesos, però els serbis van tornar el cop a Tirana i Albània va haver de patir fins al final per complir el seu somni gràcies a una victòria a Armènia en l'última jornada.

EL RECORD DEL 1946

Notícies relacionades

No aconseguia res tan gran la selecció albanesa des del 1946, quan va aixecar l'únic trofeu de la seva història, l'extinta Copa dels Balcans. Set dècades després, la generació actual ha recuperat el orgull albanès per la seva selecció. 

Albània ho tindrà difícil a França per complir un paper decent, però quan es creu en uan cosa tot és més senzill. "Si persegueixes un somni amb totes les teves forces a vegades es compleix", sentencia De Biasi. En l'estrena davant Suïssa els seus homes van acariciar l'empat. Dimecres es veurà amb França i tancarà la primera fase contra Romania buscant el tercer lloc.