FUTBOL

Multitudinària benvinguda a la campiona del món

Berlín rep la selecció alemanya amb una alegria desbordant

Gairebé mig milió de persones s'amunteguen al voltant de la Porta de Brandenburg

La selecció alemanya recorre els carrers de Berlín aclamada per milers d’aficionats. / ATLAS / AP

La selecció alemanya recorre els carrers de Berlín aclamada per milers d’aficionats.
Schweinsteiger rep l’aclamació de la multitud a la Porta de Brandenburg.
Diversos jugadors de la selecció, a l’autobús descobert pels carrers de Berlín.

/

3
Es llegeix en minuts

La 'Mannschaft' de Joachim Löw ha fet esclatar aquest dimarts una onada de patriotisme alemany amb l'arribada al país de la Copa del Món, guanyada a l'estadi de Maracaná, la quarta d'Alemanya, però la primera que es queda a Berlín. Mario Götze, autor de l'únic gol de la final contra l'Argentina, i la resta del conjunt han estat rebuts al crit de "Fussballgott" (Déu del futbol), corejat per prop de 400.000 aficionats concentrats davant de la Porta de Brandenburg berlinesa.

"Sense vosaltres no seríem aquí. Tots som campions del món", els ha saludat Löw, artífex d'una 'Mannschaft' que, a diferència de les predecessores que van guanyar el títol --1954, 1974 i 1990--, no està forjada al voltant d'un o diversos astres, sinó del terme equip.

Götze ha estat qui ha rebut el clam més fervorós, ja que ell va fer el gol del minut 113 del partit, però la multitud s'ha entregat amb igual tenacitat a victorejar Miroslav Klose, que es va convertir al Brasil en màxim golejador de la història mundialista, o Jerome Boeteng, berlinès de pare ghanès. Al defensa li ha correspost l'honor de saltar a l'escenari després de Löw i la resta d'equip tècnic, juntament amb Sami Khedira --d'origen tunisià--, Lukas Podolski -d'arrels poloneses- i Mesut Özil --d'origen turc--, a més de Per Mertesacker --cent per cent alemany--. El primer grup semblava fet per reflectir el teixit de l'Alemanya actual, integrada per persones de diferents orígens i arribats en diferents onades d'immigració.

Els ha seguit una segona ronda, amb Klose i Götze entre altres, dansant amb la cançó "així van els 'gauchos' (ajupits), així van els alemanys (saltant victoriosos)", que amb seguretat no hauria encaixat bé un argentí amb el cor dolgut per la derrota a la final si hagués assistit a la festa. Hi ha hagut molts altres cants de guerra --"així es veuen els vencedors, xalalàlalà", entre els més repetits--, a més del crit "Deutschland, Deutschland", mentre passava per la passarel·la la resta de la selecció, fins a arribar a Manuel Neuer Philipp Lahm, el capità.

Per a la multitud no hi havia sota el cel berlinès més que una bandera --l'alemanya--, multiplicada fins a l'infinit enmig de la marea humana i exponent d'un nou patriotisme festiu i ballarí, com Lahm i els seus col·legues dansant al voltant de la copa daurada.

Era una festa amb un heroi col·lectiu, d'acord amb l'esperit de la selecció que va començar a forjar Löw quan encara era assistent de Jürgen Klinsmann --tècnic alemany al Mundial de 2006, a Alemanya-- títol mundial que es va fer esperar, com ho han fet els jugadors de tornada del Brasil.

L'avió de Lufthansa que els va transportar de tornada a Berlín va sortir amb gairebé dues hores de retard de Rio de Janeiro, per un problema tècnic detectat abans d'enlairar-se. L'aparell, batejat com a "Fanhansa Siegerflieger" --joc de paraules entre fans, vol i vencedors--, va tocar terra a l'aeroport de Tegel enmig d'una escenografia tan perfecta que semblava gairebé un anunci de la companyia aèria, insígnia de l'aviació alemanya.

A partir d'aquest moment ha començat un recorregut per la ciutat, primer en autocar cobert i després descobert, que també tenia rivets d'aparador mediàtic per a la marca del vehicle --Mercedes, següent emblema industrial alemany--, que per moments no podia avançar enmig de la multitud que sortia al pas.

Notícies relacionades

Ja a la Pariser Platz, al peu de l'emblemàtica Porta de Brandenburg, la multitud que feia hores que esperavasota el sol ha hagut d'esperar encara mitja hora llarga més, mentre la 'Mannschaft' es prenia un piscolabis de salsitxes i cervesa al balcó de la seu d'un banc, següent patrocinador de la festa. L'últim tram fins a l'escenari, de 30 metres de llarg entre el peu del monument i els caps de la multitud, ha estat un corredor entre més salsitxes i cervesa, així com 'selfies' amb algun aficionat que havia accedit fins a l'últim cordó de seguretat o entre els mateixos companys de la selecció.

"Sóc aquí des de les cinc del matí", ha comentat a Efe Tamira, una noia de 16 anys col·locada a la primera fila davant l'escenari, que va sortir de la seva ciutat, Würzburg (al sud del país), en cotxe, la nit anterior, amb la família al complet. "He assistit a l'arribada al país de totes les Copes del Món. Ara per fi ho faig a la meva ciutat, Berlín", explicava Matthias Selig, amb més de 70 anys, que va viure el pas de la copa del 1954 per Mannheim, la del 1974 a Frankfurt i la del 1990 a Bonn, capital federal del país durant el temps en què Berlín estava dividida pel Mur.