El Brasil tremola

Sang, suor i llàgrimes, moltes llàgrimes. A base de pròrrogues agòniques, penals d'infart i golassos firmats per cracs inesperats, com el del colombià James Rodríguez que va deixar KO l'Uruguai, el Mundial del Brasil va prenent forma després d'uns disputadíssims vuitens de final. Pel camí han quedat alguns grans noms d'equips com Espanya, Itàlia i Anglaterra que, malgrat els galons, pràcticament no han jugat a res, i han emergit petites sorpreses, com Colòmbia, Costa Rica i Bèlgica, que sense gaires pressions ni expectatives però amb un gran futbol  s'han colat en quarts per dret propi. I ara, sense ni mica de por, no renuncien a res.

Però no ens hem d'enganyar. Els pesos pesants, tant europeus com sud-americans, segueixen a peu dret i les quinieles segueixen apostant pel que és «vell i conegut» malgrat que el Brasil i l'Argentina, els equips de les dues grans estrelles del Mundial, totes dues blaugranes, Neymar i Messi, estan jugant un futbol discret, per no dir mediocre. Només cal fer una ullada als discursos cada vegada més humils dels amfitrions. La canarinha pateix com cap altre equip l'enorme pressió del seu públic, la passional torcida, que no ha dubtat a xiular els seus jugadors cada vegada que la màquina del jogo bonito es parava.

MÉS DEFENSES / «Qui vulgui veure un espectacle, que vagi al teatre», va arribar a deixar anar dimecres el camisa 10, Neymar, de qui s'espera que aporti tota la màgia i la brillantor que a la seleçao li manca. Un discurs desconegut de qui semblava disfrutar aportant xou davant els jugadors del Camerun però que es va desinflar davant Xile i ara advoca per l'efectivitat davant l'estil. «No vull donar espectacle, és l'última cosa que busco. No som aquí per donar espectacle, sinó per vèncer. Si guanyem mig [gol] a zero, està bé. No importa fer un barret o un cacau», va declarar un Neymar que sembla haver estat absorbit per la filosofia de Scolari però que, per a la tranquil·litat dels seus, s'ha recuperat completament de la contusió al genoll dret.

El professor juga a despistar en els entrenaments  i prepara un forrellat perquè els colombians no puguin fer ni un dels seus curiosos balls de celebració al Castelao. Recorrent a la vella llibreta de les estratègies, Felipao ressuscitarà l'alineació de tres centrals que li va valer el títol mundial el 2002 per neutralitzar el pitxitxi Rodríguez. Però els canvis sempre porten sacrificis, i la sanció del pivot defensiu, Luiz Gustavo, per acumulació de targetes, no deixa cap altra opció: Daniel Alves veurà el partit des de la banqueta.

ALVES, QÜESTIONAT / El seleccionador busca l'efectivitat en primer lloc i Alves no passa pel seu millor moment. Els seus errors en defensa no han passat desapercebuts i ha estat objecte de dures crítiques. Maicon ocuparà el lateral mentre que l'exbarcelonista Henrique, la convocatòria del qual va sorprendre a tothom, exercirà de tercer central. Serà un dia dur per a Alves, sens dubte. A més de perdre la titularitat, haurà d'observar el partit del que sona per substituir-lo al Barça: Juan Cuadrado.

Notícies relacionades

El Girona, triomf d’una gestió moderna

L’equip de Piqué desencadena una tempesta a Andorra

Pels carrers del Brasil el pessimisme comença a circular i molts ja fan les seves càbales. Amb el joc desplegat fins ara, cada vegada són menys els que parlen del sexacampió i n'hi ha que fins i tot prefereixen perdre a quarts davant la revelació, Colòmbia, o davant la sempre temuda Alemanya en semifinals.

Però el poble brasiler és passional i, moltes vegades, masoquista. Igual que els xiulets treuen l'amor propi i la ràbia dels seus jugadors, una possible final contra l'Argentina a Maracaná plantejaria la prova de fidelitat més gran a la samarreta verdeamarela. Tots ho saben: vèncer l'Argentina de Messi, amb un Neymar de 22 anys i al temple del futbol, seria apoteòsic. Els jugadors acusen la pressió, i les llàgrimes dels penals davant Xile van ser la prova que els nervis, per bé o per mal, estan a flor de pell. El somiat duel Messi contra Neymar, el Maracanaço o la glòria de la sisena estrella. De moment, encara queda molta lluita. I és probable que moltes llàgrimes per vessar.