Equipos de Primera
Un país al caire del col·lapse
Brasil se salva del desastre
La duríssima Xile d'Alexis i Bravo porta a l'angoixa dels penals l'amfitrió, que voreja la tragèdia a casa
Dues parades de Júlio César a la ronda de penes màximes segellen la continuïtat del Brasil en el seu Mundial
Neymar vola arran de terra desprésde rebre una faltaal partit amb Xile. /
«Show de bola», expressió brasilera per designar un partidàs, és el que es va viure ahir al Mineirao de Belo Horizonte. Com una premonició del que havia de venir, els més de 50.000 torcedores que atapeïen l'estadi van cantar l'himne del Brasil amb més força i més orgull que mai. I és exactament això el que va passar després: la passió i la set de glòria dels brasilers va jugar ahir molt més que el cap.
El jogo bonito va brillar per la seva absència, el físic i les pilotes llargues buscant el desmarcatge dels respectius cracs, Neymar i Alexis, va monopolitzar el primer partit de vuitens que va estar a punt de col·lapsar el país amfitrió. La duresa en el joc es va centrar especialment en Neymar, que va rebre el marcatge implacable de la poblada defensa xilena, amb tres centrals. Però el Brasil tampoc es va quedar enrere i al cap de tres minuts l'àrbitre Howard Webb perdonava una claríssima groga a Fernandinho, que va atropellar Aranguiz i va posar a prova el col·legiat anglès.
Les provocacions entre jugadors es van multiplicar i Neymar, que va recuperar la posició central en l'atac de la canarinha, va provocar el pànic en la defensa de la Roja amb les seves contínues escapades i buscant associar-se amb Fred i Óscar, que no van estar en tot el partit a l'alçada del jugador del Barcelona. Xile semblava enfonsar-se per moments i el primer gol no va trigar a arribar. En el minut 18, David Luiz (1-0) va posar en avantatge els locals a l'aprofitar un córner de Neymar per batre Claudio Bravo després d'un confús forcejament amb el xilè Gonzalo Jara, que va semblar que marcava en pròpia porta.
«Chichichi-lelele vai se fuder», va corejar la torcida brasilera, que s'animava després d'un inici de partit tens i escàs d'idees dels seus. Però Xile no es va arrugar, amb bon toc i mantenint la pressió, els xilens aconseguien l'empat (1-1) el minut 31 després d'un garrafal error de Hulk, després d'una sacada de banda que Vargas va aconseguir interceptar per deixar Alexis Sánchez sol davant un impotent Júlio César.
AMB UN PEU A FORA / La primera part va acabar com va començar, amb un joc duríssim i un Neymar avassallat que perdia els nervis davant les contínues faltes, com la d'Arturo Vidal que el feia volar literalment, i un magnífic Claudio Bravo, el flamant nou porter del Barcelona, que allunyava amb els punys el continu bombardeig dels homes de Felipao.
La segona part no seria menys intensa, ni menys polèmica. El minut 9, Webb va anul·lar un gol a Hulk, que s'havia ajudat del braç per controlar a l'àrea petita, mostrant-li a més la targeta groga. La tensió augmentava per moments al Mineirao i Xile serrava les dents amb un recital del jugadoràs Alexis, que juntament amb un batallador Vidal van multiplicar les arribades de Xile i van posar en un destret els amfitrions.
Felipao va reaccionar amb contundència recorrent a la banqueta, amb Jo per Fred i Ramires per Fernandinho, davant els xiulets constants de la torcida, que semblava que es temia el pitjor. El partidàs de Bravo, que va tancar la porteria, va contribuir a augmentar el nerviosisme dels brasilers que, tot i les contínues arribades de Hulk i Neymar, es veien amb un peu fora a 10 minuts del final.
Notícies relacionadesFOSOS A LA PRÒRROGA / L'aposta de Xile de treure Vidal pel davanter Pinilla (que va estavellar una pilota al travesser) tampoc va funcionar i va dur el partit a una agònica pròrroga que amb prou feines va servir per posar a prova el físic d'un fos Alexis, la paciència d'un coix Neymar, i com a mer tràmit per a la loteria dels penals.
«Va, Júlio César», cantava la torcida a la ronda. Amb les dues parades, una d'elles deixant KO Alexis, va ser l'autèntic heroi i el MVP del partit. L'encert de Neymar i el pal de Jara només ho confirmaven: el Brasil era a quarts i s'havia salvat del desastre. Entre llàgrimes, rialles i abraçades la canarinha posava punt final al somni dels xilens.
