El Panamà de Neymar

L'estadi de Goiania, al centre-oest del Brasil, no estava ple, però gairebé. El Brasil no es va aturar per veure el partit per televisió, i tampoc n'hi havia per a tant. Era un dimarts normal, 3 de juny, i el partit estava previst per a les quatre de la tarda, horari en què tothom hauria d'estar treballant. I l'adversari de la selecció brasilera era el Panamà, un espàrring una mica qualificat.

Havia de ser una prova, un assaig o una cosa així. Però va ser un xou, un espectacle brasiler. Per desgràcia, no va ser un espectacle col·lectiu, sinó un monòleg. Neymar va parlar tot sol a Goiania, va parlar molt amb els peus. En la victòria del Brasil sobre el Panamà per 4-0, només va parlar Neymar. El primer gol va ser seu, de falta. El segon va néixer d'una jugada per l'esquerra de Neymar que Dani Alves va culminar amb un xut des de fora de l'àrea. El tercer va ser el més bonic. Amb un cop d'esperó brillant, Neymar va deixar sol Hulk, que va rematar amb un preciós xut de tres dits. I el quart va sorgir d'un gran moviment de Neymar resolt per Willian. Neymar, Neymar, Neymar i Neymar. A més dels gols, vam veure regats i passades perfectes. Entremaliadures. Neymar no és Pelé, només tenia un dia a l'estil Pelé.

Notícies relacionades

El CTA reconeix que el gol de Ferran al Mallorca-Barça hauria hagut de ser anul·lat

La RFEF acomiada Medina Cantalejo i la resta de la seva cúpula arbitral

Com es veu, la història del Brasil del primer amistós després de la convocatòria fa parlar i molt encara que només sigui per parlar del número 10. Això és bo perquè deixa clar que el nostre millor jugador arriba volant al Mundial. Malgrat no haver jugat els últims partits de la temporada europea, està físicament bé i de la part tècnica, sembla que va sobrat. Ah, ¿però era el Panamà? Sí, era el Panamà, d'acord. Però també era el Panamà per a Fred, Oscar, Ramires i tots els altres que van jugar com si a l'altre costat hi hagués Alemanya o l'Argentina. El Panamà tan sols  va ser el Panamà per a Neymar. El partit de divendres contra Sèrbia va ser diferent. Tota la selecció brasilera travada, mesurada, fins i tot indolent. Comprensible. ¿Qui és el boig que s'hagués arriscat a patir una fractura en una pilota dividida? ¿Quin és l'avantatge de fer una arrencada forta i patir una ruptura muscular? El fantasma d'una lesió la vigília de la Copa rondava l'estadi Morumbi. El Brasil va guanyar per 1-0, ningú va destacar. Ni tan sols Neymar.

El problema per a Scolari no és l'amistós contra Sèrbia, sinó el  Mundial en si. ¿I si Neymar està ben marcat? ¿S'acaba el Brasil? Aquest és el punt d'atenció. La Neymardependència preocupa. Scolari, que no és tonto, sap que el seu millor jugador estarà molt marcat. ¿I què va fer el tècnic? Posició fixa per a tothom menys ell. Neymar és l'únic que no ha d'ocupar un espai determinat al camp. Neymar té preferència per jugar pel costat esquerre, però si la zona està congestionada va a la dreta o al centre. O cap enrere per aconseguir la pilota. ¿Com marcar un jugador amb passaport per circular per tot el camp? Complicat, el marcatge individual afecta la resta de l'esquema adversari. Marcar-lo per zones també és difícil quan es té un jugador tan ràpid com Neymar. És genial tenir una estrella com ell. Però seria bo que l'equip tingués alternatives sense ell. I sembla que no n'hi ha.