Una sexòloga carrega contra Bad Bunny per les lletres de les seves cançons: «Aquesta és l’educació afectiva que reben»

La gran acollida del nou àlbum de Bad Bunny ‘Nadie sabe lo que va a pasar mañana’, quant a estadístiques és innegable. L’artista porto-riqueny de 29 anys ha aconseguit el millor debut de l’any i col·locar les 22 cançons del seu últim treball fins ara al ‘top’ global de Spotify. No obstant, no tots els seus oients han vist amb bons ulls el llançament d’un disc on el cantant romàntic queda relegat a un segon pla i deixa tot el protagonisme al ‘conill dolent’ original, el traper que a mitjans de la dècada passada va aparèixer del no-res per acabar consolidant-se com una de les grans referències del ‘mainstream’ actual.

Entre els molts usuaris descontents amb el missatge que aquest i altres veus del panorama musical deixen a les lletres dels seus temes es troba la psicòloga especialitzada en sexologia clínica Maria Esclapez, que ha compartit un vídeo a través de les xarxes socials en el qual carrega contra Bad Bunny i la cançó ‘Baticano’.

Dominació, misogínia i masclisme

Notícies relacionades

Un empresari espanyol resident a la Xina revela com veuen l’okupació a Àsia: «No els entra al cap, pensen que m’ho invento»

Tothom vol les ulleres de Pedro Sánchez: el mateix president revela el seu misteri a les xarxes

«‘La noche se puso Kinki / Tres dedos en el toto, en el culo el pinky / Las moñas violetas como Tinky Winky / Una nalga y la dejo como po / Le doy por donde hace pipí, po donde hace popó’». Són els versos que han fet esclatar la sexòloga, que ha compartit un discurs entorn de l’educació afectiva: «Això ho escolten milers d’adolescents i joves en l’actualitat. Entenc que la missió d’un cantant no és educar ningú, i no hi hauria cap problema si a falta d’una educació afectiva de qualitat aquesta és l’educació afectiva que reben aquests milers de joves i adolescents», ha començat dient.

Davant la possibilitat que, si no s’hi intervé, «tots aquests nanos normalitzaran això», Esclapez ha volgut deixar evidència del diferent impacte que tenen aquestes cançons en els oients segons la seva edat: «L’adult sap on és el límit de totes aquestes coses, sap que és el consentiment i la responsabilitat afectiva, i sap discernir entre el que es pot i el que no es pot fer en una relació de parella», ha manifestat. «O els eduquem quant als límits en aquest tipus de coses o es convertiran en adults que visquin les relacions des de la dominació, la misogínia i el masclisme», ha sentenciat.