EFECTES DEL CORONAVIRUS

Els músics catalans denuncien la seva situació en un documental

TV-3 emet 'Rere el mirall, la música', un retrat desesperat del sector en què participa Maria del Mar Bonet

zentauroepp40486103 maria del mar bonet180505160609

zentauroepp40486103 maria del mar bonet180505160609 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Rosa Díaz / EFE

Músics coneguts i desconeguts, mànagers, regidors de concerts, tècnics i representants de moltes altres professions relacionades amb la música denuncien la situació desesperada del sector, en general, i de moltes persones, en particular, al documental ‘Rere el mirall, la música».

Maria del Mar Bonet és una de les intèrprets que participen en aquest retrat desesperat, impulsat per l’Acadèmia Catalana de la Música i que aquest dilluns emet TV-3. «Hi ha molts músics que s’han quedat sense feina», comenta Maria del Mar Bonet, que es considera afortunada perquè durant l’estiu va aconseguir concretar alguna actuació en directe, però sap que molts dels seus companys de professió fa vuit mesos que estan aturats i, en molts casos, no han rebut cap ajuda de l’Administració.

És el cas de Jaume Piqué, ‘road mànager’ de Rosalía i regidor de concerts, que, en circumstàncies normals, hauria treballat «tot el dia i cada dia, des de març fins a l’octubre, que és la temporada forta de festivals», i que, no obstant, no ha treballat res durant els últims mesos.

«El món de la música no està format només per músics, hi ha moltes professions lligades a aquest sector a les quals hem volgut donar veu en aquest documental», ha aclarit a Efe el director del film, Alexis Borràs.

Professió poc regulada

La música «ha patit la crisi de la Covid, com l’ha patit tota la societat –aclareix–, però hi ha agreujants o situacions específiques a destacar en aquest cas, ja que és una professió poc regulada, en què els treballadors a l’atur s’han quedat majoritàriament desprotegits, i és també un sector poc valorat pels polítics, que han optat per sacrificar-lo».

«Som com escarbats, fa molt que resistim com podem i som els grans desconeguts. Els polítics desconeixen el sector», afegeix Marco Mezquida, un reconegut pianista que ha volgut donar el seu testimoni junt amb altres cares visibles de la música catalana, com Alguer Miquel (Txarango), Gerard Quintana i Chicuelo.

El documental mostra situacions dramàtiques, com les que han portat l’associació Actua Ajuda Alimenta a repartir menjar entre els professionals més durament afectats per la crisi, «però el que impera és la reivindicació des de la dignitat», puntualitza Borràs.

Una dignitat que no impedeix dir les coses pel seu nom, com fa el director de l’Associació de Sales de Concierts de Catalunya (ASACC), Lluís Torrents, quan adverteix que la situació és «de devastació, amb totes les sales tancades des de fa vuit mesos».

«El sector està en via de desaparició i moltes sales mai més tornaran a obrir», augura aquest empresari, que gestiona l’emblemàtica Razzmatazz, que està tancada des del mes de març i continuarà sense obrir aquesta setmana, malgrat que les primeres mesures de la desescalada l’hi permeten.

Pitjor obrir que tancar

Notícies relacionades

«L’aforament, els horaris i les condicions imposats en aquesta primera fase de la desescalada fan inviable que obrin les sales grans, que perden més diners si obren que si segueixen tancades», lamenta desolat.

El documental no només narra l’afectació de la Covid en aquest sector tan ampli i heterogeni, del qual viuen músics, docents i tècnics de so, entre d’altres, sinó que també es deté a «posar en relleu la importància de tenir un sector musical ric», segons el seu director. «No es pot viure sense cultura. La música és un aliment necessari, imprescindible –assegura Maria del Mar Bonet–, tant per als que la fan com per als que l’escolten, i els que la fan no han de permetre que matin els seus somnis.