Pares irritants: Les situacions més surrealistes viscudes per un pediatre a urgències

Fer enfadar un pediatre d’urgències no ha de ser gens fàcil. La paciència és probablement un de les seves principals característiques, ja que breguen amb menors que habitualment s’enfronten a situacions emocionals crítiques. 

Però de vegades passa. I una mostra d’això és el relat que ha explicat David Andina, pediatre d’urgències i professor, a través de les xarxes socials.

En un fil viral publicat a Twitter, el David narra diferents situacions viscudes recentment i que l’indignen. 

Un dels exemples més habituals és quan els pares en porten dos nens a urgències, com en un pack, i ja que en ve un malalt que mirin l’altre per si de cas. 

Després n’hi ha que fan passar l’ITV als fills abans de viatjar. Estan perfectament, però no sigui que tinguin algun defecte per detectar abans d’anar-se’n a la platja. 

La solució al dubte. Que vas a un metge i et diu una cosa, vas a un altre metge i te’n diu una de diferent. ¿Què pots fer? Posar la salut de la criatura en mans d’un tercer especialista que pugui desempatar. I qui millor que el pediatre d’urgències, que no té res a fer...

Després estan les sospites que l’origen de la consulta sigui real.

I no donar-li medicació quan li toca al menor perquè puguin veure’l “millor”.

Per descomptat, tothom sap més que aquests especialistes. 

Una altra de les situacions surrealistes es donen quan arriben a urgències derivats per amistats.

Pares que continuen sabent més que els especialistes i per tant exigeixen proves i medicaments tot i que no els necessitin.

Els que aprofiten un passeig per la zona per passar-se a veure què tal.

No podia faltar l’homeopatia.

Qui prefereix anar a urgències directament en comptes d’esperar una estona i provar pastilles per al dolor. 

Notícies relacionades

L'entrenament del campió del concurs de bufetades de Sibèria: així destrossa síndries

El 'profe Manolo', famós per la seva llista de deures d'estiu, torna amb un llibre per aprendre a viure

I el cas més trist de tots, diu.

Amb totes aquestes experiències i per evitar els col·lapses, el David acaba: