¿Quin és l'origen dels gnoms de jardí?

Google es recorda aquest diumenge 10 de juny dels gnoms del jardí dedicant-los el seu 'doodle'. Són els reis del kitsch, als quals majoritàriament s’odia, tot i que també hi ha qui els protegeix i hi ha fins i tot associacions en la seva defensa.

Hi ha molts menes de nans, figures de fang, de resina, de fibra i de ciment. N’hi ha de tot tipus i de tots colors; divertits, escatològics, sinistres i bromistes. El nan més freqüent és el gnom amb barba blanca i un barret amb forma cònica.

La pàtria dels gnoms de jardí és Alemanya. S’estima que aquest país hi ha aproximadament 30 milions de nans, un per cada sis jardins. Sobre quin pot ser l’origen d’aquestes figures i la seva presència a nombrosos jardins hi ha tota mena de teories, algunes de més rocambolesques, tot i que la més acceptada és la que va desenvolupar fa anys un sociòleg alemany, Hans Prahl, màxim responsable d’una nova branca de l’etnologia, l’enanologia.

Explica el sociòleg alemany que la història dels nans kitsch es remunta a l’Edat Mitjana, i situa el seu origen ni més ni menys que a Turquia. Segons aquestes especulacions els gnoms de jardí podrien haver sigut al principi rèpliques dels pigmeus que es reclutaven per dur a terme treballs durs a les mines. Expliquen que els petits miners pigmeus utilitzaven barrets vermells farcits amb palla per protegir-se de possibles ensorraments i portaven peces de colors per poder ser vistos en la foscor de les mines.

Símbols d’enginy

Notícies relacionades

Una criminòloga sentencia la personalitat de Rosa Peral: «Seductora, manipuladora i mentidera»

L’absolució de Dani Alves, un terratrèmol contra futures denúncies per violació

Aquests personatges van ser considerats amb els anys símbols d’enginy, saviesa ,forces màgiques i van ser considerats coneixedors i protectors de tresors ocults. Els antics van construir figures que representaven aquests personatges per protegir les seves llars i portar sort als membres de la família i ràpidament es van posar de moda com a figures decoratives. 

Segons alguns documents trobats a la regió del Baix Rin, trobem empremtes d’aquestes figures a Alemanya des de 1460.  També s’han trobat rastres de nans de jardí a Itàlia, on alguns prínceps utilitzaven aquestes originals figures coma escultures singulars en alguns dels seus parcs.