Anar al contingut

¿Evolució o supressió?

El 2018: any clau per a cinc espècies en (alt) risc d'extinció

La destrucció del seu hàbitat natural, la caça humana o el canvi climàtic són algunes de les causes que amenacen fauna i flora de tot el món

Gabriel Ubieto / Barcelona

El 2018: any clau per a cinc espècies en (alt) risc d'extinció

Els ecosistemes canvien amb el temps i les espècies evolucionen o no sobreviuen, encara que la mà de l’home sembla accelerar alguns processos. L’expansió d’algunes poblacions cap a territoris abans només habitats per animals sense parla, l’explotació de recursos en detriment de les faunes autòctones o els efectes del canvi climàtic accelerat i agreujat per l’home són algunes de les causes que provoquen l’extinció de més d’una espècie.

Heus aquí un índex de cinc espècies, de menys a més risc de desaparició, de la llista vermella de la International Union for Conservation of Nature (IUCN), organització formada per institucions públiques i privades a nivell internacional, que estudia la demografia anim

1. Girafes

La girafa o 'Giraffa camelopardalis' és l’animal més alt del món, però la seva capacitat per detectar els perills des de vistes privilegiades sembla no ser suficient per frenar la seva disminució demogràfica. Segons dades del 2015, que són les últimes de les que es té constància, a tot el planeta n’hi ha 97.562 exemplars quantificats. El 1985 n’hi havia prop de 160.000. En tan sols tres generacions, la seva població ha disminuït gairebé un 40% i ha pujat de la categoria de «baixa preocupació» a «vulnerable».

Aquesta caiguda s’explica pel descens de la qualitat del seu hàbitat natural, sobretot per culpa de la mà de l’home, o directament la seva expulsió per l’explotació del terreny. No obstant, gràcies a la cooperació de diferents governs africans, diversos  grups de girafes han aturat la seva recessió demogràfica i d’altres, fins i tot, han augmentat.

2. Guepards

Els guepards o 'Acinonyx jubatus' són animals semblants als lleopards que habiten principalment al sud de l’Àfrica, tot i que també en zones de l’est i el nord-oest del continent negre. La seva població el 2015 era de 6.700 membres, tot i que per les dificultats per localitzar-los a determinades zones, aquesta xifra podria arribar als 10.000. Des del 1986 està catalogada com una espècie «vulnerable», i la seva població està en constant declivi. Al nord de l’Índia, el Pakistan, l’Afganistan i diversos països del Caucas i l’Àfrica es considera extinta.

3. Lloro gris 

El lloro gris o 'Psittacus erithacus' és una au de pelatge gris, bec negre i cua vermella que es caracteritza per la seva habilitat per imitar paraules. Per això és molt preat com a mascota i el nombre d’exemplars amb què es comercia no deixa d’augmentar. Es calcula que entre els anys 1982 i 2014 se’n van vendre uns 1,3 milions d’exemplars salvatges. Paral·lelament, les extensions històriques del seu hàbitat natural han anat disminuint, cosa que ha provocat que en tres generacions la seva població hagi baixat entre un 50 i un 79%. El 2014, va passar de «vulnerable» a «en perill d’extinció».

4. Marsopa de Califòrnia

La marsopa de Califòrnia o 'Phocoena sinus' és un mamífer que habita exclusivament a les costes de Mèxic i està catalogat com en «risc crític d’extinció» pel IUCN. No es va descobrir fins al 1958 però, segons la WWF (World Wildlife Fund), la marsopa és avui el mamífer més amenaçat: només en queden 30 a tot el món. La seva població ha disminuït dràsticament en els últims anys i és possiblement el més ferm candidat a no sobreviure fins al 2018, i més si la contaminació de les aigües del golf de Mèxic i la pesca furtiva d’algun dels seus exemplars no cessa.

5. Abelles

Les abelles són una espècie gairebé imprescindible, segons els experts, per a la reproducció de la vida, gràcies al seu paper en la pol·linització de les plantes. No obstant, un informe de Greenpeace adverteix que les poblacions d’abelles van disminuir a Europa un 25% entre els anys 1985 i 2005, i dades més recents apunten que el 46% de les 68 espècies de borinots europeus estan en declivi, i el 24%, en perill d’extinció. Els Estats Units ja han inclòs set espècies d’abelles en la categoria «en risc d’extinció». Les causes del descens de la població d’aquests insectes varien segons la zona, tot i que l’ús massiu de pesticides tòxics és un dels factors més comuns de la seva extinció. H