Parchís, el retrobament gairebé 40 anys després

«Discos Belter dona l’oportunitat a nens de 8 a 12 anys que cantin bé i tinguin bon sentit del ritme per a la formació d’un conjunt infantil i gravar discos». Amb aquest anunci, aparegut en diverses publicacions barcelonines el 1979, naixia Parchís, una banda l’èxit de la qual es va traduir en vendes milionàries de discos, gires internacionals i unes cançons que encara continuen molt presents en el record col·lectiu. In-Edit Producciones prepara ara un homenatge al fenomen Parchís en forma de documental.

Encara que la banda es va dissoldre l’olímpic 1992, després de diversos canvis de formació, el documental se centra en el quintet original. Tino, Yolanda, Gemma, Óscar i David van ser les quatre fitxes i el dau de Parchís. «Aquí van viure el fenomen fan, però a fora va ser molt fort. Van arribar a actuar al Madison Square Garden de Nova York, que és a l’abast de molt pocs», recorda Cristian Pascual, director d’In-Edit Producciones.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

VERKAMI/ El documental, que serà dirigit per Daniel Aransanz (Venid a las cloacas: La historia de la Banda Trapera del Río, El peor Dios), es començarà a rodar aquest estiu i veurà la llum a finals de l’any 2018, uns 40 anys després de la formació de la banda, gràcies a col·laboradors com Movistar+ i les aportacions dels mecenes. «La campanya a Verkami ens permetrà arrencar el projecte pel que fa a la tresoreria –continua Pascual–, però també ens serveix per mesurar la resposta de la gent. I de moment està sent molt bona».

 Richard Royuela, editor de la revista Rockzone, és ideòleg del documental i s’encarregarà del guió. «De cara a les entrevistes, m’interessa saber com van viure la fama i com van aconseguir reprendre la seva vida al sortir del grup, que va coincidir amb una etapa tan complicada com és l’adolescència», avança Royuela. «Parlarem de tot el que faci falta, també dels aspectes negatius», assegura Constantino Fernández, més conegut per tothom com a Tino, la fitxa vermella. Ara té 50 anys i viu la preproducció amb orgull i il·lusió. «Que tot això que vam viure pugui quedar gravat per a la posteritat és genial», conclou.