L'humor gràfic de Miguel Gila, més actual que mai

L'humor de Miguel Gila segueix fent riure 15 anys després de la seva mort. El genial artista, a qui tots recorden pels monòlegs amb el seu inseparable telèfon, també era humorista gràfic. Les seves vinyetes sabien condensar, en poques paraules, la càrrega d'ironia i crítica social de la seva època. EL PERIÓDICO ha recuperat algunes de les vinyetes de Gila que va publicar diàriament a les seves pàgines en l'última etapa de la seva carrera, i en què s'observa com segueixen sent plenament vigents.

En el vídeo que acompanya aquesta notícia hi ha un petit recopilatori d'aquestes vinyetes, que daten de la dècada dels 90. Els diàlegs dels protagonistes, gairebé sempre persones d'edat avançada, parlen de la jubilació, la sanitat pública, la precarietat laboral i la violència masclista. Temes que segueixen preocupant els ciutadans en ple segle XXI.

L'humorista fins i tot va veure venir la dependència dels mòbils, que aleshores encara eren molt rudimentaris. El seu acudit sobre la cobertura del mòbil pot ser perfectament actualitzat amb la recerca de xarxes 'wifi' dels usuaris dels actuals 'smartphones'.

MORT ALS 82 ANYS

Gila va morir a Barcelona el 13 de juliol del 2001, als 82 anys, a causa d'una aturada cardiorespiratòria, a la Clínica Teknon, on havia sigut ingressat per una greu malaltia pulmonar. L'humorista havia nascut a Madrid el 12 de març de 1919. La guerra civil va marcar-li la joventut: als 17 anys va anar al front, allistat al Cinquè Regiment de l'Exèrcit republicà. I finalitzada la contesa, va passar dos anys a la presó. Aquesta experiència va fer que la guerra també fos una constant del seu humor: "A mi em van afusellar malament", deia.

Notícies relacionades

Trump, una mina d'or per a l'humor gràfic

Has treballat menys de 25 anys? Així és com pots aconseguir les cotitzacions gratuïtes de la Seguretat Social

Abans de fer-se popular per les seves actuacions en ràdio, televisió i teatre, l'humorista va començar dibuixant vinyetes per a la revista satírica 'La Codorniz', el 1942. El 1968, aclaparat pel règim franquista, se'n va anar a viure a Buenos Aires. Va tornar a Espanya el 1975, després de mort Franco. Va tornar a passar un període de dos anys a l'Argentina per tornar definitivament a Espanya el 1988.

Gila es va guanyar amb escreix l'afecte del públic, omplia sales de festa i platós de televisió. Entre els reconeixements que va tenir al llarg de la seva carrera, va rebre la Medalla d'Or al Mèrit al Treball (1995) i el premi Gat Perich (1999).