'MAPATÓ' A BARCELONA

Com fer mapes que salven vides

Voluntaris de tot el món cartografien llocs oblidats per facilitar la tasca de les oenagés

zentauroepp37309996 barcelona  15 02 2017 mapat n en barcelona organizado por m 170216153952

zentauroepp37309996 barcelona 15 02 2017 mapat n en barcelona organizado por m 170216153952 / FERRAN SENDRA

3
Es llegeix en minuts
Sonia Gutiérrez
Sonia Gutiérrez

Periodista

ver +

Cada vegada que hi ha una catàstrofe, una legió de voluntaris es mobilitzen per traslladar-se al país afectat i oferir la seva ajuda als damnificats. Són la cara visible de la solidaritat. D’altres, de manera més silenciosa, hi col·laboren des del l’ordinador. Fan mapes. Mapes que salven vides.

Hi ha poblacions –les que desperten menys interès comercial– que no són als mapes. No ser als mapes és el més semblant a dir que no existeixen. I si no existeixen, és complicat que arribi qualsevol tipus d’ajuda o servei a aquests llocs. Per això, milers de voluntaris de tot el món es dediquen a cartografiar els llocs oblidats del planeta. 

FERRAN SENDRA

Dos membres de MSF, durant el 'mapató' de Barcelona.

A vegades, aquests voluntaris celebren mapatons (mapa+marató) en es què passen hores cartografiant una regió concreta. Barcelona va ser l’escenari d’aquesta solidaritat cartogràfica fa uns dies, quan mig centenar de persones es van donar cita dimecres passat a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, convocats per Metges sense Fronteres (MSF).

LA ‘VIQUIPÈDIA DELS MAPES’

El mapató de Barcelona el va coordinar Missing Maps, una iniciativa de diverses oenagés (la Creu Roja MSF, entre elles) per «situar les persones més vulnerables del món al mapa». Ho fan de la mà d’Openstreetmap, que és una mena de Viquipèdia dels mapes: un projecte col·laboratiu de llicència oberta, en què qualsevol pot introduir informació cartogràfica perquè els altres la consultin.

 

A l’hora d’escollir quin lloc es vol mapar es valoren les prioritats. Els casos d’emergència, com les catàstrofes naturals, són els més urgents. Després hi ha les zones on les oenagés tenen algun projecte. «Hi ha moltes zones sense cartografiar, sempre és pertinent fer-ho, però hi ha d’haver una necessitat operacional», diu Juan José Arévalo, responsable de MSF d’aquesta mena d’activitats a Espanya. Per al mapató de Barcelona es va triar la regió de Mongo, Sierra Leone, on hi ha personal de MSF.

El treball d’aquests voluntaris consisteix bàsicament a fer fotointerpretació: obrir una imatge per satèl·lit (d’empreses com Microsoft o DigitalGlobe) a l’ordinador i marcar el que s’hi veu (un pont, una casa...). No fa falta ser professional, els aficionats són benvinguts, però han de tenir bon ull per distingir, per exemple, si la línia marró que s’obre entre les copes dels arbres és o no és un camí.

  

FERRAN SENDRA

Un voluntari marca la línia d'un camí sobre una imatge per satèl·lit de Sierra Leone.

L’objectiu és celebrar diversos mapatons a l’any. «S’ha de deixar espai per a les emergències, però m’agradaria fer-ne almenys tres a Espanya», explica Arévalo. El pròxim està programat per a finals de març a València. 

Jaume Figueras és voluntari d’Openstreetmap des dels inicis. Per cartografiar llocs oblidats no fa falta esperar a un mapató, explica. Es pot fer tot l’any «des de casa», afirma. Només cal registrar-se a la web de l’equip humanitari d’Openstreetmap (https://hotosm.org/) i veure les tasques obertes. Identificar edificis a Zàmbia per a una campanya contra la malària o cartografiar el districte del Serengeti a Tanzània per ajudar en la lluita contra la mutilació genital de les nenes són algunes propostes. Hi ha fins i tot tutorials per a principiants.

FERRAN SENDRA

Jaume Figueras (dret), voluntari d'Openstreetmap, durant el 'mapató' de Barcelona.

SENTIR-SE ÚTIL

Notícies relacionades

«Els mapatons serveixen per captar voluntaris i donar-te a conèixer», assegura Figueras, que remarca que molts dels que assisteixen a aquestes convocatòries són principiants, i uns validadors revisen després tot el treball. Daniel Doria, estudiant de tercer de Geografia, es va estrenar en el mapató de Barcelona. Per a ell era una oportunitat d’«aplicar el que havia après a classe», però també ho va fer «per sentir-se útil».

Des del 2014, els voluntaris de Missing Maps han cartografiat 6,2 milions d’edificis més de 926.000 quilòmetres de vies terrestres. Però el treball encara no s’ha acabat: mentre hi hagi espais buits als mapes, hi haurà persones esperant que els treguin de l’oblit.