Anar al contingut

EL LLEGAT DE HANS ROSLING

Benvinguts al carrer del dòlar

La fundació Gapminder ha fotografiat la vida quotidiana de famílies de tot el món, ordenades segons els seus ingressos, per trencar amb els estereotips

Sonia Gutiérrez

L’ésser humà és curiós per naturalesa. Així que si una web permet furgar en les cases de famílies d’arreu del món, veure com són les seves cuines, les seves habitacions i fins i tot els seus lavabos, amb quines joguines juguen els seus fills i quines mascotes tenen, l’entreteniment està assegurat. La Fundació Gapminder ha entrevistat 240 famílies de 46 països per fer una extensa radiografia de la vida quotidiana de la gent. El resultat és Dollar Street (el carrer del dòlar), una web que mostra totes les llars retratades com si visquessin al mateix carrer, ordenades de menys a més ingressos mensuals.


    La Fundació Gapminder no ha fet aquest ingent treball (inclou 30.000 fotos i textos explicatius de la vida de cada família) perquè els altres tafanegin sense més ni més en la vida d’altres, sinó per trencar amb els estereotips sobre països i cultures diferents de la pròpia. Gapminder és un dels llegats més importants que deixa el desaparegut Hans Rosling, el professor suec que es va fer famós per les seves amenes presentacions estadístiques sobre el desenvolupament dels països i la població mundial.


    Rosling –que va morir dimarts passat d’un càncer de pàncrees– va fundar Gapminder amb el seu fill Ola i la seva nora Anna Rosling Rönnlund. La fundació ofereix gratis a la seva web sèries estadístiques de tots els països. La seva missió és «combatre la terrible ignorància amb una visió del món basada en fets que qualsevol pugui entendre». I el carrer del dòlar (l’artífex és Anna Rosling Rönnlund) persegueix aquest mateix objectiu.


    «La vida quotidiana és sorprenentment similar per a la gent amb el mateix nivell d’ingressos» en totes les cultures i continents, diuen els creadors de Dollar Street. En canvi, dins d’un país hi ha notables diferències. Una família (rica) de Kenya, per exemple, té una casa tan ben equipada com les dels Estats Units (país amb un PIB per càpita 17 vegades superior a l’anterior).


    El carrer del dòlar no és del tot representatiu (no hi ha multimilionaris i en alguns països es mostren famílies d’un sol nivell socioeconòmic), però serveix per fer-se una idea de la diversitat global.

MINORIA RICA

Entre la família més pobra de Dollar Street (una de Burundi que ingressa 27 dòlars al mes) i la més rica (una de Letònia amb 11.381 dòlars mensuals), es podria calcular que la mitjana està en uns 5.700 dòlars. No obstant, la meitat del carrer està en gairebé 300 dòlars (és la mitjana aritmètica: la meitat de les llars estan per sota dels 300 dòlars, i l’altra meitat, per sobre), i això demostra que la riquesa es concentra en poques mans.


    A Dollar Street es descobreixen coses interessants, com quins són els objectes més preats de cada família (des d’unes estisores per a una família filipina fins a una butaca de massatge per a una de sud-coreana), o què els agradaria tenir (des d’una vaca a un vaixell). Comparant el que mengen, les mans i les dentadures, és possible deduir la salut i condicions de vida de cada persona.


    També són significatives les joguines: a Burkina Faso els nens juguen amb una ampolla de plàstic, i a Mèxic, amb una consola, però el que predomina a tots els llocs són peluixos i pilotes. «A les notícies, les persones d’altres cultures semblen més diferents del que són», diu Gapminder. En realitat, conclou, «tots tenim les mateixes necessitats, però podem permetre’ns solucions diferents». 

.

Rosling, el geni de les estadístiques

Aconseguir que un vídeo sobre estadístiques sigui un fenomen viral a Youtube és una proesa que pocs aconsegueixen. L’acadèmic suec Hans Rosling, mort dimarts passat als 68 anys a causa d’un càncer de pàncrees, era un d’ells. Sabia trobar el costat divertit dels números, ja sigui representant la població mundial amb caixes de colors d’Ikea o posant-se ell mateix dins d’un gràfic, gràcies a la realitat augmentada. Més enllà de l’anècdota, Rosling combatia els falsos mites amb dades. Sostenia que tenim una visió distorsionada del món i que exagerem els trets negatius (la majoria de nenes van a l’escola, posava com a exemple). Rosling, que va ser professor del Karolinska Institutet, va cofundar la fundació Gapminder, que ofereix estadístiques i gràfics sobre desenvolupament. El professor defensava que es podia acabar amb la pobresa extrema i es va esforçar a explicar-ho amb dades. Gapminder, que dirigeix el seu fill Ola, s’encarregarà de seguir la seva missió.

Temes: Fotografia