LITIGI I VOLTA A LA PLAÇA

El Suprem resol en contra que el toro d'Osborne sigui un símbol d'Espanya

El tribunal decideix a favor que la comercialització del clàssic perfil del toro no sigui exclusiva de cap empresa

La resolució tanca el litigi que enfrontava Osborne amb la companyia de disseny Badtoro

fcasals33445970 villafranca de ebro   zaragoza  01 04 2016   sociedad   foto170123194328

fcasals33445970 villafranca de ebro zaragoza 01 04 2016 sociedad foto170123194328 / DANNY CAMINAL

2
Es llegeix en minuts

La imatge del toro no és un símbol oficial d'Espanya i, per tant, pot ser utilitzat per marques comercials, com és el cas d'Osborne i altres, com Badtoro, utilització que no es pot anul·lar, com s'havia demanat a l'alt tribunal.

D'aquesta manera el Suprem ha desestimat les demandes de nul·litat que aquestes marques s'havien intercanviat entre si, informa l'agència Efe.

La denominació Toro no incorre en cap prohibició absoluta del Reglament de marques comunitàries, al marge que a Espanya la tauromàquia o les corrides de toros constitueixin una tradició, diu el Suprem en una sentència divulgada avui.

La tradició de les corrides no suposa, afegeix l'alt tribunal, que "el toro, com a animal, hagi passat a ser una icona del nostre país" i, per tant, que això constitueixi un impediment objectiu per registrar-lo com a marca: "El que constitueix patrimoni cultural d'Espanya és la tauromàquia".

UNA DEMANDA ENTRE MARQUES

L'origen del plet arrenca d'una demanda plantejada pel grup Osborne reclamant la nul·litat de la marca denominativa Badtoro. Osborne va acusar Badtoro de violar les dues marques denominatives Toro que té registrades per a diferents productes. Aquesta demanda va ser presentada davant el Tribunal General de la Unió Europea de Luxemburg.

En resposta, Jordi Nogués S. L., la propietària de Badtoro, va demanar al Suprem, no a Luxemburg, la nul·litat total o parcial de les marques Toro d'Osborne, per ser un emblema nacional.

Osborne va respondre sol·licitant al Suprem que no decidís res fins que Luxemburg hagués resolt la seva demanda anterior.

La sentència resol negativament les dues peticions, la d'Osborne i de Badtoro. D'una banda, rebutja la petició d'Osborne que se suspengués temporalment el seu dictamen, perquè considera que en aquest plet hi intervenen elements diferents que en el presentat a Luxemburg.

De l'altra, a Badtoro el Suprem li respon que "el toro no constitueix cap símbol o icona oficial d'Espanya, sense perjudici que alguna representació gràfica concreta del toro de lídia hagi resultat molt coneguda i sigui utilitzada per algunes persones amb la bandera d'Espanya".

Notícies relacionades

"Aquest ús social, que no consta que s'hagi generalitzat, si bé no passa inadvertit, sobretot en alguns esdeveniments esportius en què intervé una representació espanyola, l'únic que posa en evidència és que una determinada representació gràfica del toro de lídia (no l'animal, i encara menys la seva denominació) ha sigut utilitzada --per alguns-- amb una finalitat de reivindicació de l'espanyolitat", afegeix.

AMB LA SELECCIÓ I L'EXÈRCIT

S'haurà de viatjar a les hemeroteques i videoteques per recuperar aquestes imatges després de les victòries de les seleccions espanyoles i certificar si s'ha generalitzat l'ús social del toro negre o no. I anant encara més lluny, rescatar els àlbums de tants militars desplaçats a l'estranger fent onejar banderes espanyoles amb l'estampa del toro que tant recorda el d'Osborne.