La síndrome postvacacional afecta més les dones i els joves, segons els experts

Madrid. -- La síndrome postvacacional, un malestar passatger que es manifesta durant els primers dies de tornada a la rutina i a la feina després de vacances, afecta més les dones i, en general, adults d'entre 25 i 40 anys, segons els experts.

Aquest desajust provocat per un canvi d'hàbits, al passar d'un període llarg de descans a un altre subjecte a responsabilitats, també el pateixen els nens, i per això els especialistes recomanen ajustar els horaris dies abans de començar el col·legi perquè el canvi sigui gradual.

A més d'una adaptació progressiva, els experts recomanen aprofitar el temps lliure de cada dia, tenir una actitud mental positiva davant la tornada a la feina i no associar el període de vacances a la magnificació del benestar per superar aquesta situació que depèn del context social i personal de cada individu.

Encara que els especialistes aclareixen que no es tracta d'una malaltia, la síndrome postvacacional es manifesta provocant en la persona afectada una sèrie de molèsties d'àmbit físic com sensació de cansament, disminució de la gana o mals de cap, i d'àmbit psicològic com irritabilitat, desassossec i falta de concentració.

Un mal passatger

Davant aquesta síndrome, el vicepresident de la Societat Espanyola de Medicina de família i comunitària (SemFYC), Asensio López, ha manifestat que el més important és "tenir clar que es tracta d'una cosa passatgera, que sol remetre en alguns dies i que és una resposta fisiològica natural" davant un procés de canvi, i per això ha recomanat "adoptar una actitud positiva i no centrar-se en les molèsties".

En el cas dels nens, López ha afirmat que es tracta "més d'un desajust que de la tornada de vacances", i ha recordat que des de la SemFYC s'aconsella als pares que comencin l'horari escolar quatre o cinc dies abans del principi del curs, que els nens dormin un mínim de vuit hores diàries i que comencin algun hàbit de concentració, com la lectura.

La síndrome postvacacional és "més pròpia de la gent jove, per sota dels 40 anys", ha precisat López, una cosa que ha atribuït al fet que "la gent gran poques vegades es queixa", mentre que en el cas dels joves està relacionat amb "un patró cultural i amb la seva forma de viure".

El vicepresident del SemFYC ha afegit que en les consultes es comprova com les dones es veuen més afectades per aquesta síndrome, un fet que ha atribuït a la "duplicitat del treball de la dona a Espanya" perquè, a més de la feina fora de casa, en la majoria de les famílies són les encarregades de les tasques domèstiques.

La pluriocupació femenina

"Les dones no aconsegueixen un període de vacances absolutes a l'haver de seguir portant la casa, i per això quan s'incorporen a la feina han descansat menys i tenen la sensació de sobrecàrrega a l'haver d'activar la doble tasca, a fora i a dins de la casa, que se'ls encarrega socialment en comparació amb els homes", ha explicat.

El doctor en Psicologia i professor de la Universitat Complutense de Madrid Valentín Martínez-Otero ha afirmat que aquesta síndrome afecta els individus depenent dels trets de personalitat, ja que encara que "es reparteix entre tots els treballadors afecta més les persones molt insegures, amb baixa autoestima o que són excessivament ambicioses a la seva feina".

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Malgrat que la síndrome postvacacional es reparteix entre "totes les professions", Martínez-Otero ha destacat els "professionals que assumeixen molta responsabilitat, com directius o personal sanitari, treballadors d'indústries d'alt risc, periodistes per la pressa o professors en entorns escolars difícils" com els treballadors amb més possibilitat de patir-lo.

El professor ha recordat que, al no tractar-se d'una patologia pròpiament dita, generalment els trastorns s'esvaeixen en dues o tres setmanes, període després del qual si els símptomes no desapareixen s'ha d'anar a un especialista per sol·licitar l'atenció corresponent ja que no es tractaria de síndrome postvacacional sinó d'un "trastorn depressiu o d'una altra índole".