Els populars guanyen a la UE, però perden pes

El Partit Popular Europeu (PPE) va vèncer ahir per estret marge les eleccions al Parlament Europeu, segons els primers resultats molt provisionals anunciats a mitjanit. El líder del grup popular a l'Eurocambra, Joseph Daul, va anunciar immediatament que com que els conservadors havien guanyat els comicis els populars proposarien com a pròxim president de la Comissió Europea el seu candidat, l'exprimer ministre de Luxemburg Jean-Claude Juncker.

La baixa participació dels ciutadans en les eleccions va frenar ahir la seva caiguda i es va estabilitzar en el 43,1%, pràcticament el mateix nivell que en el rècord d'abstenció registrat l'any 2009. En alguns països la participació es va limitar a tot just el 20% i a Eslovàquia no va passar d'un paupèrrim 13%.

Aquesta baixa participació en les eleccions, que únicament va superar el 50% en set països, va afavorir un increment en la representació dels partits d'extrema dreta i els partits populistes. Aquestes forces polítiques podrien arribar a sumar al voltant de 130 escons, que representen el 17% del total.

RETROCÉS POPULAR / El PPE va obtenir 212 escons al Parlament Europeu i va revalidar la seva posició com a principal grup parlamentari, però amb un important retrocés respecte a la situació actual. El grup popular tindrà d'aquesta manera el 28,1% dels 751 diputats de l'Eurocambra, mentre que en l'actual legislatura disposava del 35,6% dels escons.

El Partit Socialista Europeu (PSE) va seguir com a segona força parlamentària amb 185 diputats, xifra que suposa  un retrocés també del 25,6% del total de l'Eurocambra al 24,6%.  El líder del grup socialista, Hannes Swoboda, va advertir que perquè el seu grup doni suport a la candidatura de Juncker a president de la Comissió Europea és imprescindible que renunciï a la política d'austeritat que defensa i accepti fer un gir en la política econòmica de l'Executiu comunitari a favor del creixement i l'ocupació.

Swoboda va indicar que el seu grup encara aspirava a aglutinar una majoria parlamentària suficient perquè el seu candidat, l'actual president de l'Eurocambra, l'alemany Martin Schulz, es pugui convertir en el pròxim president de la Comissió Europea. El mateix Schulz va indicar que encara s'haurà d'esperar uns quants dies per tenir el resultat definitiu dels comicis i que l'elecció final del president de la Comissió Europea dependrà de qui sigui capaç de generar una majoria suficient al voltant d'un programa concret.

Els liberals es van mantenir com el tercer grup de l'Eurocambra, amb 71 diputats, xifra que suposa el 9,4% del total i un retrocés d'1,4 punts percentuals sobre la seva situació actual. El líder del grup i també candidat a presidir la Comissió Europea, l'exprimer ministre belga Guy Verhofstadt, va anunciar que el seu grup estava en negociacions amb  16 partits diferents procedents de sis països, que permetria als liberals acumular uns 90 diputats. Verhofstatd va assegurar que el grup liberal seguirà sent més important que les aliances de populistes i de l'extrema dreta.

Els Verds continuen com a quart grup de l'Eurocambra, amb 55 diputats. Els segueix el grup de l'esquerra europea, que creix fins a 45 diputats com a conseqüència del rebuig dels ciutadans a les polítiques d'austeritat i retallades aplicades per la Comissió Europea durant la crisi i es converteix en el cinquè grup del Parlament Europeu.

Notícies relacionades

La jutge concedeix a Isabel Pantoja un tercer permís penitenciari de sis dies

Brussel·les avisa que no hi haurà quitació de deute

Els euroescèptics conservadors van registrar un significatiu retrocés en els comicis i van quedar relegats a sisena força de l'Eurocambra amb 40 diputats, després de ser superats en nombre d'escons per l'esquerra europea. Els antieuropeistes, liderats pel britànic Nigel Farage, van aconseguir un lleuger avanç fins a 36 diputats, mentre que van créixer la resta de forces populistes i d'extrema dreta fins a sumar uns 107 diputats.

DIFICULTATS ENTRE ELS ULTRES / Malgrat aquest avanç de les forces d'extrema dreta, encapçalades per l'èxit electoral del Front Nacional francès, el seu líder encara no tenia garantit ahir a la nit que poguessin aconseguir sumar diputats de set països diferents per complir l'objectiu de constituir a l'Eurocambra un grup d'extrema dreta.