La ‘playlist’ de l’Euro

Ni evasió ni victòria en un calabós de Bogotà

  • Cançó: ‘Bobby Moore was innocent’

  • Intèrpret: Serious Drinking

  • País: Anglaterra

Ni evasió ni victòria en un calabós de Bogotà

123RF

3
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 25 de maig del 1970, Bobby Moore, el pulcre capità de la selecció anglesa que quatre anys abans havia rebut la Copa Jules Rimet de mans de la reina Isabel a Wembley, dorm en un calabós de Bogotà acusat de robatori després d’haver sigut detingut per policies de paisà mentre assistia, amb els seus companys de l’equip nacional, a una projecció del ‘western’ ‘Elvalle de la violencia’ al cine de l’hotel Tequendama de la capital colombiana. Falten només sis dies perquè comenci el Mundial de Mèxic i a Anglaterra la premsa denuncia, amb gran desplegament de majúscules i signes d’exclamació, l’existència d’un complot internacional per dinamitar les opcions dels actuals campions. La histèria s’apodera del planeta futbol.

¿Com hem arribat fins aquí?

Per entendre-ho, hem de retrocedir una setmana. El 18 de maig la selecció anglesa va desembarcar a Bogotà per iniciar una minigira d’aclimatació prèvia al Mundial. Després de registrar-se al Tequendama, Bobby Moore i Bobby Charlton van a la joieria Fuego Verde per tafanejar una estona i surten del local seguits a poca distància per una dependenta que els acusa d’haver robat un valuós braçalet d’or i diamants. Diversos agents de policia armats acudeixen al lloc i escorcollen els futbolistes, però no troben res i els deixen anar. El vergonyós incident sembla tancat i els anglesos, seguint el pla traçat, juguen el dia 20 contra Colòmbia (guanyen 0-4) i se’n vana l’Equador, on baten la selecció local (0-2) abans de viatjar a Mèxic.

El trajecte, ai, inclou una escala d’unes hores a Bogotà. I allà han passat coses en els últims dies. La més important: l’encarregat de la joieria Fuego Verde (un home anomenat Álvaro Suárez, a qui inevitablement imaginem com el perista ludòpata i cocaïnòman interpretat per Adam Sandler a la pel·lícula ‘Diamantes en bruto’) ha declarat davant la policia que va veure com Moore agafava el braçalet. El capità anglès, membre de l’orde de l’Imperi britànic, és detingut i conduït a la comissaria, on passa la nit entre reixes.

Arrest domiciliari

Venen dos dies d’intenses negociacions diplomàtiques (la Foreign Office va arribar a dipositar una fiança pel valor total de la joia desapareguda) i d’indagacions policials que no aclareixen res mentre Bobby Moore es manté en arrest domiciliari a casa d’Alfonso Senior, el president del club Millonarios, que va vendre Di Stefano al Madrid. Finalment, se li permet sortir en llibertat i reintegrar-se a la concentració de la seva selecció, que ja està a Mèxic. 

En aquell Mundial, Moore completa un esplèndid torneig i es guanya l’admiració i l’amistat de Pelé (amb qui coincidirà una dècada després al rodatge de la pel·lícula ‘Evasió o victòria’), però Anglaterra cau a quarts de final contra Alemanya Federal en un partit que es decideix a la pròrroga. Mentrestant, a Bogotà, el cas ha fet un tomb i ara els indicis apunten amb un dit acusador cap a Álvaro Suárez, assenyalat com a sospitós d’haver robat el braçalet i haver mentit en la seva declaració. Els càrrecs, en qualsevol cas, no arribaran a provar-se mai.

Notícies relacionades

Aquest sòrdid episodi serpa recuperat el 1983 per l’hilarant sextet de Norwich Serious Drinking en un temàs punk d’un minut i nou segons que apareix al primer elapé de la banda, ‘The revolution starts at closing time’. En aquest disc figuren dos clàssics menors del pop futboler més: la magnífica ‘Love on the Terraces’ (favorita de John Peel) i l’himne ‘Spirit of ’66’, que consisteix, bàsicament, en una enumeració ‘hooliganesca’ dels noms dels jugadors de l’equip que va guanyar el Mundial d’Anglaterra. Amb Bobby Moore al capdavant.