Els rècords de Platini que no pot batre Cristiano Ronaldo

Cristiano Ronaldo acaba de batre el seu rècord de gols a l’Eurocopa, però ha necessitat cinc edicions. El francès va marcar els seus nou gols en una sola participació. Serà difícil que un futbolista sigui tan determinant com va ser ell perquè els ‘bleus’ alcessin el títol de 1984, amb un afegit que ja veurem si hi ha ‘cristiano’ que el superi: Platini va marcar dos ‘hat-trick’ seguits. Un d’aquests, a més, va ser un perfecte, és a dir, un gol amb la dreta, un altre amb l’esquerra i un altre de cap. 

En els seus dies de curt, aquell 10 meravellós ja era un home arrogant. Fumava sense embuts quan jugava a la Juventus, i en una concentració el patró Agnelli el va veure i l’hi va recriminar. Però ell, dominador de l’escenari fins i tot en vista d’una figura com aquella, la d’un dels personatges crucials d’Itàlia al segle XX, en va sortir airós: «Padrone, tranquil, jo m’ho puc permetre, el que no pot fumar és aquest», li va dir mentre assenyalava Bonnini, el centrecampista pulmonar que li cobria l’esquena, el Kanté infatigable dels torinesos.

Notícies relacionades

L’Eurocopa d’Anglaterra exhibeix el ‘boom’ del futbol femení

L’Espanyol vol volar alt davant el Cadis

Platini semblava que no suava i, sense ser un davanter pur, era un golejador tremend. A més dels seus nou gols, en el torneig de 1984 va establir un altre rècord, que perviu: va marcar en tots els partits. Aquí es recorda sobretot l’últim, el més afortunat. Expert llançador de faltes, a la final contra Espanya en va tenir una, amb un angle esplèndid, però el seu xut va sortir no gaire fort, ras, al costat del porter; semblava bufar i fer ampolles per a Arconada, que no obstant va cometre l’error de la seva vida i la pilota se li va colar sota el costellam esquerre.

Va ser la seva única Eurocopa com a jugador. Va tornar el 1992 però ja com a seleccionador francès, el pas lògic per a una figura venerable. Però la banqueta, almenys la dels entrenadors, no era per a ell. França, un equip insuls i sense nervi, va punxar malgrat comptar amb dos dels davanters més carismàtics, i bons, de la seva història, Papin i Cantona. No va passar de la primera fase, derrotada per la increïble Dinamarca en el partit decisiu. Després Platini es va embarcar en les travessies dels despatxos i les corbates, en els tripijocs de la UEFA, i si com a entrenador va ficar la pota, els tribunals van sentenciar que com a dirigent va ficar la mà.