Tecnologia
Intel confirma una inversió de 33.000 milions per produir xips a Europa
La companyia nord-americana aixecarà dues fàbriques a Alemanya i ampliarà els seus centres europeus per impulsar la producció de xips i la investigació i desenvolupament a Europa.
Intel s’associarà amb el Barcelona Supercomputing Center per crear laboratoris de computació avançada a la ciutat catalana.

Exterior de la seu d’Intel, a Santa Clara (Califòrnia). /
Intel té prevista una inversió inicial de més de 33.000 milions d’euros a diversos països de la Unió Europea per impulsar la investigació i desenvolupament a la regió i la producció de xips semiconductors. Del total, la companyia destinarà 17.000 milions d’euros per aixecar dues fàbriques de xips a Alemanya, per crear un nou centre de R+D a França i per accelerar la investigació i desenvolupament i els serveis de producció i fosa a Irlanda, Itàlia, Polònia i Espanya.
Aquesta inversió es confirma just un any després que la Unió Europea anunciés la seva intenció de convertir-se, per al 2030, en un productor important de semiconductors, arribant a una quota de producció global del 20% amb un pla que incloïa la inversió de 43.000 milions d’euros. «Amb la llei de xips de la UE, volem fer d’Europa un líder mundial a la producció de semiconductors», va exposar llavors Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. Els plans d’Intel impulsaran la indústria europea i permetran encarar els objectius del continent quant a aquest component. «Intel planeja portar la seva tecnologia més avançada a Europa, creant un ecosistema europeu de xips de nova generació per resoldre la necessitat d’una cadena de subministraments més equilibrada i resistent», confirma la companyia nord-americana en un comunicat.
De la producció de xips i les altres activitats d’Intel a Europa es beneficiaran una gran quantitat de sectors, des de l’automoció, fins a l’agricultura, el sector energètic o la seguretat, entre d’altres. Aquests 33.000 milions són la inversió inicial d’un desemborsament a Europa que arribarà als 80.000 milions durant la pròxima dècada. «Les nostres inversions planificades són un pas important tant per a Intel com per a Europea», exposa Pat Gelsinger, conseller delegat d’Intel.
Desenes de milers de llocs de treball
Les instal·lacions alemanyes, que se situaran a Magdeburg, crearan 7.000 llocs de treball en el sector de la construcció, 3.000 més de directes i desenes de milers d’indirectes entre companyies associades i proveïdors. Està previst que la construcció de les plantes comenci el 2023 perquè comencin a operar el 2027.
Paral·lelament, Intel vol continuar invertint en les seves instal·lacions d’Irlanda, a la localitat de Leixlip, a la qual destinarà 12.000 milions d’euros més per ampliar la seva capacitat de producció i fosa. La inversió total alpaís britànic, una vegada completats aquests plans, arribarà als 30.000 milions d’euros. A Itàlia, Intel vol aixecar una altra fàbrica que crearà 1.500 llocs de treball directes i 3.500 d’indirectes prèvia inversió de 4.500 milions. En aquest cas, la factoria italiana té l’objectiu de començar a produir entre el 2025 i el 2027. D’altra banda, a Polònia Intel vol ampliar el seu laboratori a Gdansk en fins i a un 50% per al desenvolupament de tecnologia avançada i computació al núvol. Aquesta intervenció hauria de quedar completada el 2023.
Notícies relacionadesPer a França, Intel també té grans plans, en aquest cas la instal·lació d’un centre europeu d’investigació i desenvolupament que crearà 1.000 llocs de treball d’alta qualificació a la ciutat de Plateau de Saclay, al sud de París. Aquestes instal·lacions estaran acompanyades d’un centre europeu de fosa, fent de França el principal focus de R+D a Europa per a Intel.
Plans a Espanya
A Espanya, Intel s’associarà amb el Barcelona Supercomputing Center per crear laboratoris conjunts de computació avançada. L’elecció de la ciutat catalana ha sigut natural, ja que la companyia nord-americana ha col·laborat amb la institució barcelonina durant els últims anys en una tecnologia anomenada computació a exaescala. Ara, les dues parts se centraran en el desenvolupament de la computació a zetaescala, més potent que la primera.
- Salut mental en els joves Gonzalo Bernardos es mulla i explica per què els joves no són capaços d'estalviar: "Als 80 i 90 ningú es plantejava agafar i gaudir del moment..."
- El Sabadell acumula capital i podria liderar una fusió alternativa al BBVA
- El 80% dels maquinistes de Rodalies són de fora de Catalunya
- Lapsus temporals Això significa no recordar paraules o confondre el nom de les persones
- Gestió hídrica Els pantans de Catalunya arriben al 46,27% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges
- Trànsit Un incendi talla totalment la Ronda Litoral de Barcelona
- Tribunals L’Audiència rebutja l’amnistia per als quatre policies que van mutilar Roger Español l’1-O i els envia a judici
- Informe La Sindicatura de Comptes veu “deficiències” en la selecció dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio
- Infraestructures El comitè d’experts de Collboni defensa ampliar la tercera pista de l’aeroport «sense tocar la Ricarda i el Remolar»
- EL DOCUMENTAL ‘LAPORTAGATE’ «‘De qualsevol manera cobrareu’. ‘¿Com?’ ‘Diré al Barça que us contractin’»