L’Alèxia és de les persones més importants de la meva vida

Mai oblidaré la primera vegada que ens vam conèixer. Va ser a la selecció sub-16. Teníem 14 anys. ¿Qui ens havia de dir que avui estaria escrivint això a una de les persones més importants del món i de la meva vida?

És veritat que ens vam conèixer amb 14 anys, però no ens vam tornar a retrobar com a companyes fins als 17, en l’última convocatòria de la sub-19 per anar a l’Europeu de Turquia. Vam quedar subcampiones al perdre la final contra Suècia. Recordo que l’última nit vam estar parlant que tant Alèxia, com Gemma Gili i Guti havien firmat pel Barça i jo no tenia res encara... Les mirava amb admiració i una miqueta d’enveja perquè jugarien juntes i jo no seria entre elles. Tot això sense saber que, a l’arribar a casa, em donarien la notícia que el Barça estava interessat en mi. Des d’aquell estiu del 2012, vam ser inseparables. Vam guanyar tres Copes de Catalunya, dues Copes de la Reina i tres Lligues. Vam viure juntes en un pis del club i fins i tot vam anar a la primera convocatòria de la selecció espanyola absoluta juntes.

I, malgrat que ens vam distanciar perquè vaig agafar un altre camí fora d’Espanya professionalment, sempre vaig saber que ella era allà per a qualsevol cosa. I hi va ser. L’Alèxia sempre va ser present, i fins i tot en els pitjors moments de la meva vida: la meva malaltia i l’accident de la meva mare. Va venir a veure-la a l’hospital de Toledo quan va estar ingressada, es va fer fotos amb tothom que l’hi demanava a l’hospital. Recordo que els meus pares van somriure al veure-la després de molts mesos de tristesa i això no ho oblidaré mai.

Hi ha persones que et canvien la vida per bé, i l’Alèxia, sense cap dubte, n’és una. L’Alèxia per al Barça ho significa tot, igual com el Barça per a ella. És recíproc i ningú ho podrà negar.

Notícies relacionades

Les eleccions del Reial Madrid se celebraran el 7 de juny a Valdebebas

Woman i SPORT, rendits al poder de l’esport femení

Personalment, quan parlo d’ella, no la tracto com la jugadora de futbol. Ho faig com la persona que és i això va molt més enllà. L’Alèxia és la meva germana, la seva família és la meva (malgrat no ser de la mateixa sang). I, per això, només puc escriure que a part de ser futbolista, capitana, líder, llegenda o reina, és també família. És amor. És devoció pels seus, tant dins com fora del camp. És una lluita constant per fer el bé, conscient que els seus sempre són al darrere. Per això l’amor incondicional que els uneix.

Per saber qui és l’Alèxia, no puc oblidar-me de la família gitana (així els dic des que els vaig conèixer), ja que ells tenen molta culpa que sigui la millor del món. El futbol i l’amor passegen de la mà, per això veiem la millor jugadora de la història disfrutar-lo. Alèxia Putellas Segura. Aquest nom quedarà inscrit per a l’eternitat. Sempre 11.