Alèxia posa fi al seu màgic regnat

"Ha arribat el moment de reconèixer que ho he donat tot per aquests colors", confessa en el vídeo del seu comiat. "Amb una exigència i una obsessió diària per millorar constantment durant 14 anys. Sempre he dit que aquesta samarreta no es pot defensar a mitges. I jo reconec que m’he buidat. Per això volia dir-vos que aquest diumenge serà el meu últim partit com a jugadora del FC Barcelona Femení. He sigut i sempre seré una culer més, com vosaltres. Per això no vull que sigui un moment trist. Això només és una etapa que acaba. Però, per sort, vaig néixer i moriré culer. Així que ens tornarem a veure", conclou la capitana.

Cap comiat és senzill, però quan te’n vas del lloc que s’ha construït amb tu com a pilar fonamental és fins i tot més difícil. Prendre la decisió de marxar de la que sempre ha sigut casa teva, després del seu pas per l’Espanyol o pel Llevant sent encara una nena, requereix un procés de maduració. I aquest és el que ha viscut Alèxia durant aquesta temporada. Després que al mercat de fitxatges de l’any anterior sobrevolés una ruptura que no es va produir, va decidir quedar-se. Però la llavor ja havia sigut sembrada. Durant el curs ha sigut una pregunta que ha anat rondant-li el cap. ¿I si...?

Es va donar de temps per madurar fins a la final de la Champions. Com a jugadora del Barça, ha viscut des de l’inici del camí fins al cim a Oslo, on l’equip es va consolidar al tron europeu. I, amb el trofeu ja a Barcelona, el cercle es tanca. L’oferta del Barça per continuar sempre va estar sobre la taula, ja que de l’anterior renovació quedava la possibilitat d’activar un any addicional que la mantingués lligada al club una temporada més. Però no va acabar de casar amb la voluntat d’Alèxia de tenir un contracte a llarg termini i la quantitat econòmica és bastant lluny del valor de mercat real de la capitana (que sí que ofereixen altres equips per fitxar-la).

Però Alèxia no marxa només per una qüestió econòmica. La realitat és que el canvi és vital. Alèxia busca un nou repte, una nova destinació que la posi a prova d’una altra manera com ho ha fet el Barça durant tots aquests anys. Una experiència diferent. I si algú s’ha guanyat el dret a decidir quan i com és Alèxia Putellas.

El far que guia

Entendre el Barça sense ella és impossible. I tant la capitana com el club són conscients que ella ha sigut el gran far que ha guiat el camí d’un Barça ara campió. El treball conjunt però també el lideratge d’Alèxia han sigut primordials. Quan el 2012 va tornar al Barça no podia arribar a imaginar tot el que passaria. "Encara puc sentir la il·lusió de la primera vegada que vaig jugar amb la samarreta del Barça en les categories inferiors. Al principi sí que em va costar. Després de mil proves, ja m’hi vaig enganxar. Veig com si fos ara la cara d’orgull del meu pare. Deia que no se n’aniria d’aquest món fins veure la seva filla defensar aquests colors amb el primer equip. I així va ser", va dir en el seu vídeo de comiat. Quatre Champions, trofeus individuals com dues Pilotes d’Or, èxits col·lectius a tot arreu, rècords d’assistència mundials per veure el seu equip... Tot amb ella com a emblema. Com a far d’un vestidor que està ara assumint la seva marxa, així com l’afició, que esperava que aquests mesos de silenci no acabessin amb el seu adeu. Mai hi haurà un comiat a l’altura del que ha significat Alèxia per al Barça, però sens dubte un Camp Nou ple seria el que més se li podria assemblar.

Notícies relacionades

L’elit mundial de l’escalada se cita a Alcobendas

El Barça confirma que Xavi Pascual abandona el Barça

No obstant, coses del calendari i circumstàncies faran que la capitana s’acomiadi de la seva gent al Johan Cruyff, en l’últim partit a casa de l’any contra la Reial Societat avui mateix. Al matí, el club li dispensarà un homenatge d’altura al costat de les seves companyes. Alèxia marxa lliure després de 14 temporades i després d’aixecar 30 títols. El club més ben posicionat per fitxar-la és el London City, que forma part del conglomerat de la magnat sud-coreana Michelle Kang, el club estrella del qual és el Lió, última víctima del Barça a la final de la Champions.

A mesura que han passat els partits, Alèxia ha pogut anar assumint el possible adeu. Les llàgrimes del Camp Nou auguraven un final així, tot i que sempre hi havia una escletxa, el seu barcelonisme, que li podia fer fer un cop de volant i quedar-se al Barça un any més. No obstant, la victòria contra el Lió va ser el colofó per a la història d’Alèxia. La capitana posa fi al seu màgic regnat, amb un pòquer de títols i deixant al cim el club de la seva vida.