Florentino es passeja nu per Valdebebas

El desembre de l’any passat Florentino va convocar la premsa a la seva tradicional copa de Nadal. Després d’un discurs incendiari pel cas Negreira, el president es va acostar al grupet de periodistes que cobreix diàriament la informació del Reial Madrid. Ens va anar saludant un a un creuant alguna paraula amb aquells a qui ens va estrènyer la mà amb tebiesa. Però a l’arribar a la meitat, sorprenentment va canviar el sentit del seu moviment i va tornar a saludar els mateixos que hi havia abans. «Hi ha massa gent avui aquí, crec que m’asseuré amb el Pirri». I es va asseure a la taula presidencial, de la qual va marxar sense creuar cap paraula amb cap més convidat.

Una roda de premsa per sorpresa

Ahir, Florentino va comunicar al seu equip de comunicació a les 16.00 hores que oferiria una roda de premsa un parell d’hores més tard. Ho va fer perquè no tinguessin marge de maniobra, evitant així que el convencessin del contrari. I va aconseguir el seu propòsit, en contra de l’opinió dels seus assessors. Només calia veure la cara de José Ángel Sánchez, Carlos Carbajosa o de l’equip de comunicació quan van entrar a l’atapeïda sala de premsa a les 18.18 hores exactament. El que va venir després és difícil d’explicar amb paraules i fins i tot dur d’assimilar. El president va començar a balbucejar perdut en un mar de papers, parlant amb un to indesxifrable i inintel·ligible que va fer saltar immediatament les alarmes entre els seus empleats. Juan Camilo, el seu obedient cap de premsa, feia escarafalls a la taula de so per disparar la regleta del volum a dalt tractant que el fil de veu de Florentino s’escoltés davant una audiència estupefacta. El problema no era el volum…

Florentino es perdia a mesura que s’estiraven les frases, balbucejava tartamudejant mentre donava voltes a la mateixa idea com qui fa voltes tres vegades a una rotonda abans de triar la sortida. La deriva del president provocava l’estupor dels seus col·laboradors. José Ángel Sánchez observava pàl·lid el desastre, igual que dos dels seus ‘guardaespatlles’ habituals, el director de comunicació del club, Antonio Galeano, i el responsable de Continguts Audiovisuals Institucionals, César Nanclares. La compareixença s’havia transformat en una capitulació. Tan dantesca era la situació que a la meitat de la roda de premsa un dels directors de comunicació va desaparèixer de la sala mentre el seu cap de premsa es feia petit a una velocitat inversament proporcional a la que Florentino s’anava inflamant.

El president va començar a disparar a tort i a dret i va fer presa amb un mitjà tan poc sospitós d’antimadridisme com l’‘Abc’, i va provocar un acarament amb el seu redactor Rubén Cañizares. El periodista en va sortir airós sent bastant més elegant que el dirigent. És curiós, conec el Rubén des de fa més de 20 anys perquè he treballat amb ell i el seu madridisme i el seu respecte a Florentino, a qui considera el millor president del Reial Madrid, només és superat pel seu sentit de la responsabilitat amb el periodisme. Cañizares va treure la crossa i va tornar Florentino als mitjans amb ofici. I després el president va començar a anomenar periodistes aliens a la sala de premsa de Valdebebas i al fang de les guàrdies. Disparava a la tropa quan en realitat apuntava als seus generals. Fins que en un indici de brillantor va entendre que errava el tir.

Entre Torrente i Andersen

Notícies relacionades

Les millors frases de Florentino Pérez a la roda de premsa: «Volen que estigui en fase terminal»

Florentino tindrà rival a les eleccions del Real Madrid: Enrique Riquelme prepara els avals per presentar la seva candidatura

Després Pérez va assenyalar sense pronunciar el seu nom Enrique Riquelme, un empresari alacantí que reuneix els requisits per presentar-li batalla. Va ser el moment en què se’l va veure més encès. Una vegada ja llançat es va sentir amb forces i va desautoritzar diverses vegades el seu cap de premsa allargant la roda de premsa mitja hora més. Llavors va voler ser divertit, però el seu humor gairebé octogenari li va jugar una mala passada. «A veure, aquesta nena que té dret a parlar. Que tots vosaltres sou molt lletjos, collons», va apuntar en un comentari digne de Torrente al donar el torn de pregunta a Lola Hernández, de Fox. El comentari grinyolant s’afegia a la referència que va fer de la columnista de l’‘Abc’, María José Fuenteálamo: «Això ho ha escrit una dona que no sé si ni tan sols sap de futbol». Un espectacle poc reconfortant amb Florentino convertit en Trump en el discurs amb l’esdevenir erràtic de Biden.

A ‘El vestit nou de l’emperador’, Hans Christian Andersen narra la història d’un emperador vanitós enganyat per dos estafadors que fingeixen teixir una tela invisible per als ineptes. Per orgull i per por, l’emperador i la seva cort fingeixen veure-la, desfilant nu fins que un nen revela la veritat. En aquest Reial Madrid hi ha un emperador provecte i una cort que, per por, es nega a revelar-li la veritat que tots vam poder veure ahir. ¿Qui li descobrirà la veritat?