La nova dimensió del Barça

Álvaro Arbeloa va acudir a la roda de premsa prèvia al clàssic amb ulleres de fer dies que estava despert, aterrit davant una realitat ja evident que ni les seves frases apreses per ressaltar el pedigrí blanc taparien més el que es mostrava. Va parlar d’orgull per uns jugadors que van sortir al camp a veure-les venir, i mentre Mbappé se’n fotia penjant al seu Instagram una foto de la debacle vestit d’esmòquing, al sofà i després de dies absent. No hi ha més cop de realitat que el d’una estrella fent cremar el món sencer mentre al camp un Barça sense Lamine ni Raphinha guanyava amb suficiència, com si el clàssic fos un partit rutinari. La nova dimensió.

Hi va haver una cosa estranya en l’ambient. Mentre els aficionats del Barça temien a l’inici una represàlia en format de falta dura dels blancs, no hi havia signe de vida en un escut inert. El Barça va sortir a guanyar una Lliga i el Reial, a tot estirar, a donar-li l’enhorabona. Ni faltes es feien mentre Gavi imprimia huracans al seu favor en cada acció, Eric sobrepassava Vinícius i Pedri, en la seva tranquil·litat eixordadora, manava sense cansar-se. Si un mirava la gespa veia dos mons que no es reconeixen, ja que el 2024 el Madrid acariciava el cel amb la Champions i Mbappé i el Barça, sense títols, mirava de saber quin era el seu destí. Dos anys després, Flick ha vernitzat la seva obra amb una Lliga contra el Reial Madrid quan tot apuntava que seria blanca. Mbappé i el seu "Hala Madrid" mentre el seu equip naufraga condensa el que es va veure al camp.

El més fort de tots

Gavi fa 1,70 perquè si fos més alt seria injust. El posaria de titular en cada partit de la mateixa manera que si pogués l’asseuria al meu costat a cada àpat. Li donaria les claus de casa meva i les contrasenyes que ja no recordo. Entenc els que Gavi se’ls fa estrany, no és normal aquesta voluntat en un cos tan petit que, alhora, és el més fort de tots els que són al camp. Xocava amb homes gegantins com Bellingham i Tchouaméni només per demostrar-nos per què els seus 170 centímetres seran sempre més que els de qualsevol altre. Un no anticipa el futur, però Gavi s’ha guanyat el dret a sortir com a titular a cada onze que es dibuixi a partir d’avui.

Tot just en 20 minuts el Barça va marcar dos gols que presagiaven una nit dolorosa per al rival, anticipant-ne molts més que després no van arribar, en gran manera perquè Lamine Yamal, somrient, estava absent per a fortuna dels d’Arbeloa. El Barça va disposar el seu millor futbol control, amb Pedri caminant mentre mana, i un Ferran que estava reivindicatiu, com si sabés que aquest estiu s’obre la batalla del 9 titular del Barça i volgués presentar una candidatura que, per ser honestos, pocs compren. Quan el seu futbol no només és grapa i desmarcatge, sinó que també és finor i lectura, ascendeix a una altra dimensió. El Reial, atordit des del minut 1 com si no volgués ser allà, mai va aconseguir entendre la mobilitat del valencià.

Notícies relacionades

Flick confirma que segueix i que desitja arribar als 100 punts

LeBron medita la retirada

La saviesa de Flick

I la clau de tot la va dir Frenkie gairebé sense voler. "Flick té les idees clares, però ens dona molta llibertat". Un entrenador que sota la seva aura d’home dur amaga tones de saviesa, d’entendre l’única veritat universal que té aquest joc: que el millor entrenador sempre serà el talent, i deixar que et sorprengui, com si cada dia fos un divendres a la nit, és la millor manera de cuidar-lo. Mentre a l’altre costat es parla de mà dura, Flick respon amb el que de veritat compta. Que gairebé sempre aprendrà un més de Pedri o Lamine que al revés.