El pivot conegut per "les seves entremaliadures"
El jugador porto-riqueny, llegenda del bàsquet internacional, va jugar al Barça i al Madrid, entre altres equips.
El jugador de bàsquet porto-riqueny, de 62 anys, va morir ahir després d’una llarga batalla contra el càncer, segons va informar l’agència Efe. Llegenda del bàsquet, va entrar al saló de la fama internacional per la seva gran trajectòria a les pistes i també va ser polític al seu Puerto Rico natal. Ortiz va militar en equips de l’NCAA, l’NBA, diverses lligues europees com l’ACB, i la BSN a Puerto Rico. Piculín va militar a l’Oregon State Beavers, l’Atléticos de San Germán, el Club Bàsquet Saragossa, el Utah Jazz, el Reial Madrid, el Futbol Club Barcelona, el Bàsquet Club Andorra, el Club Bàsquet Màlaga, l’Iraklio B. C., l’Aris Salònica BC, el Guaiqueríes de Margarita, el Cangrejeros de Santurce i el Capitanes d’Arecibo.
Nascut al poble d’Aibonito (Puerto Rico) el 25 d’octubre de 1963, va començar la seva carrera a l’Escola Superior Benjamin Harrison de Cayey, on va rebre el sobrenom de Piculín per part d’una veïna per "les seves entremaliadures". També li deien El Concorde, a causa del popular avió i la seva estatura. Ortiz va estudiar batxillerat a la Universitat d’Oregon State i a partir d’allà va iniciar una carrera basquetbolística que va durar des de 1981 al 2006.
Piculín, amb el seu peculiar llançament recolzant-se en el tauler, va crear escola durant els seus anys a la lliga espanyola. Va vestir la samarreta del CAI Saragossa, on es va convertir en una referència dins de la pintura a l’ACB amb la seva capacitat d’intimidació (mesurava 2,08 metres). Era la temporada 1987-88 i Piculín va ser el segon màxim anotador dels aragonesos, amb 17,4 punts per partit. Al final d’aquesta campanya va tornar als Estats Units per enrolar-se als Utah Jazz de l’NBA. Després de dues temporades, va tornar a Espanya per fitxar pel Reial Madrid.
Campió de Copa
Un any després va agafar el pont aeri i va fitxar pel Barcelona, on va guanyar la Copa del Rei de 1991. Amb els blaugranes va quedar segon a l’Eurolliga de la temporada 1990-91 i es va convertir en un dels màxims rebotejadors de l’equip durant les seves dues campanyes de blaugrana. Posteriorment, va jugar amb el Festina Andorra (1992-93) i l’Unicaja (1993-94), iniciant després una travessia pel bàsquet grec que el va portar a jugar al Larissas (1994-1995), l’Iraklio Creta (1995-1996) i l’Aris Salònica (1996-1997).
Amb la selecció de Puerto Rico va participar en quatre Mundials (1990, 1994 , 1998 i 2002) i en quatre Jocs Olímpics ( 1988, 1992 , 1996 i 2004). Va debutar internacionalment el 1983, en els Jocs Panamericans, torneig en què va conquerir el bronze el 1987 i l’or el 1991. Després del Mundial del 2002 va anunciar la seva retirada de la selecció, però va tornar el 2004, i va formar part de la selecció que va derrotar els EUA en els Jocs Olímpics d’Atenes.
