El viatge d’un Barça decadent es torna a aturar a Mònaco

A Mònaco va caure en el play-off de la passada campanya i a Mònaco ha tornat a caure en el play in. Ni amb Joan Peñarroya en el cinquè partit llavors, ni amb Xavi Pascual ara en l’únic duel. El Barça s’ha acomiadat de l’Eurolliga en una pista que té travessada malgrat el poc pedigrí històric, però contra un equip molt complet, agressiu en defensa i talentós en atac.

Han sigut tantes les derrotes del Barça contra el mateix rival que la inferioritat de l’equip és manifesta. No dona per a més davant un adversari de la classe mitjana que va escalant cap a la noblesa mentre el club blaugrana continua descendint esglaons. Xavi Pascual mai havia fallat a la cita de les eliminatòries des que és entrenador: 12 vegades en 12 oportunitats, nou amb el Barça, l’antic Barça. Amb el nou, l’heretat, no ha evitat la punxada. Tal com es temia. Havia alertat que el Barça havia d’impedir que el Mònaco adquirís un bon avantatge inicial per les dificultats per remuntar el marcador i reclamava als seus "un pas més en defensa". Ni una cosa ni l’altra.

El primer quart de l’enfrontament es tancava amb un 26-14, cosa que reflectia la facilitat amb què el quintet local encarrilava el partit: un 10 de 13 en llançaments de dos va denunciar la tovor blaugrana, mentre Kevin Punter es desesperava amb la fogositat de Strazel. La sortida de Darío Brizuela va compensar la manca de punts i va secundar Clyburn, però ningú va elevar la intensitat defensiva. El canvi de Pascual a una zona 2-3 va ser breu per inútil.

El Mònaco es va atrevir en el segon quart a adornar les cistelles, per això no es va disparar en el marcador, tot i que va arribar a tenir 17 punts d’avantatge (47-30) després que Clyburn es botés la pilota al peu mentre pujava una jugada. Sense ni tan sols oposició, o molt menys del que era habitual. El Mònaco va tornar a tenir carta blanca per esprémer l’agressivitat que el caracteritza.

Menys 14 al descans

Si les dificultats es presumien per les experiències recents (dues derrotes a la lliga regular) i els precedents (una sola victòria en set visites des del 2023), amb el 49-35 del descans era prou improbable que el Barça esquivés aquest desavantatge. El presumible cansament del Mònaco, sense homes per rotar –vuit jugadors en les últimes setmanes, nou ahir– ni dies per prendre’s un respir –avui disputa la final de la Copa– no seria un factor rellevant, sinó l’orgull.

Notícies relacionades

Aquest Madrid ja no té remei

L’oportunitat de Roony Bardghji

Tot just sortits del vestidor els uns i els altres, Strazel i James afegien quatre puntets més a remuntar. Als jugadors els havia de ressonar el mal humor de Pascual i es van esmerçar en l’esforç titànic que els exigia l’empresa.

Era prioritari reduir les facilitats i van acotar a nou punts la producció perquè l’atac fos efectiu. Shengelia i Vesely van ajudar a minimitzar la diferència (58-53) i que es pogués atalaiar el triomf. Amb 68-61, Okobo va deixar anar una manotada a Clyburn que es va saldar amb una tècnica a la banqueta blaugrana i després una falta en atac de Clyburn. El Mònaco es va alleujar (74-63) i va entrar amb aquesta confortable renda en l’últim minut sense que el Barça tragués les ungles per evitar la destinació presagiada.