El Barça mor a la vora, un altre cop

De nou, a la vora. El Barça va acabar ofegat a la vora europea. Si fa un any va ser per la fragilitat de la seva defensa i estructura defensiva (l’Inter el va eliminar en semifinals marcant-li set gols), ara ha sigut la seva debilitat ofensiva (dos gols a l’Atlètic en quarts de final) el que deixa l’equip de Flick a casa seva. No en té prou, per una raó o una altra, com diria Messi, per trencar amb aquesta frustració en la Champions, quedant cada vegada més lluny el record de l’èxit de Berlín 2015.

No li val ni tan sols tenir l’estratosfèrica versió de Lamine Yamal (així va ser a San Siro amb un futbol celestial; així es va repetir al Metropolitano, vorejant un futbol messiànic), perquè a aquest joc atrevit, passional i, en molts moments, irracional no li ha afegit, de moment, la maduresa necessària per sobreviure a la jungla europea, castigant, i amb molta crueltat, la seva inconsciència.

El Barça guanya però plora. Es queda, de nou, amb les mans buides a Europa, sacsejat pels seus propis errors, perfectament aprofitats pels seus rivals. Ni una hora excelsa de futbol li va servir per esquivar el 0-2 encaixat al Camp Nou, un resultat que va igualar en només 24 minuts.

Dues expulsions

I no va arrasar llavors el conjunt del Cholo perquè va topar amb un descomunal Musso. A una primera part que va vorejar en determinats minuts gairebé la perfecció, la va seguir una segona meitat en què es va ofuscar en atac i va patir en defensa un vell problema: quedar-se amb 10. Va passar al Camp Nou quan Pau Cubarsí va ser expulsat (m. 44) i es va reproduir la mateixa escena al Metropolitano, on Eric Garcia va acabar embogit esquinçant-se la samarreta després de veure la vermella (m. 79).

S’han jugat, amb el temps afegit inclòs, 191 minuts d’aquests quarts de final. I l’equip de Flick ha estat en inferioritat numèrica durant 68 minuts, el 35% del joc, un avantatge que l’Atlètic ha sabut rendibilitzar.

El Barça de Flick, una vegada feta la part més difícil –igualar l’eliminatòria–, ho va deixar escapar als set minuts portant la seva defensa al centre del camp perquè Griezmann, sol i sense marcatge, la dessagnés amb una excel·lent passada amb la dreta que va deixar en evidència els dos laterals blaugranes. Marcos Llorente es va menjar per velocitat Cancelo, que va sortir tard a la pressió, i Lookman va estar més ràpid que un superat Kounde.

Obtingut el botí, Simeone va esprémer molt millor els seus recursos en el quart i últim episodi del duel amb el Barça. Té una plantilla més àmplia, profunda i rica en recursos. Sörloth, el davanter que va treure de la banqueta, va ser decisiu al Camp Nou, ja que va marcar el 0-2 en l’únic xut a porta de l’Atlètic de la segona meitat, i al Metropolitano, forçant l’expulsió d’Eric Garcia, la tercera que pateixen els blaugranes en uns quarts de final.

Notícies relacionades

L'Espanyol confirma el tancament parcial de l'RCDE Stadium davant el Llevant

Impacte Messi: el Cornellà ja té més seguidors que l'Espanyol

El primer va ser Araujo davant el PSG a Montjuïc (abril 2024), encara amb Xavi a la banqueta; després, ja amb Flick com a tècnic, van seguir el mateix camí Cubarsí i Eric. Lewandowski i Rashford no van tenir cap impacte amb la seva entrada al camp, i van ser més valuosos el cap desesperat d’Araujo –va fallar una ocasió per a l’1-3 en el temps afegit– o el peu de Roony que aquests dos davanters tan prestigiosos. Tampoc De Jong. Els joves van volar; els veterans, no.

I a Joan Laporta, una vegada reelegit com a president per cinc anys més, li toca arreglar l’economia per entrar, finalment, en la regla del 1:1 del fair play, una cosa que no ha aconseguit en el seu primer mandat, i poder reforçar l’equip amb dos o tres jugadors. A Lewandowski, amb 37 anys, se li ha extraviat el punt de mira, i a Raphinha, que va denunciar que havien "robat el partit al Barça", se l’ha vist massa temps a la infermeria –ha patit un total de quatre lesions musculars– i ha baixat la producció ofensiva de manera notable: de 34 a 19 gols. I l’lamistós amb el Brasil que tant li va costar a ell. I a l’equip.