Manolo s’enfada amb tothom
El tècnic de l’Espanyol lamenta que al seu equip li faltés contundència en els tres primers gols del Barça i critica la mofa dels jugadors blaugrana al consumar la victòria.
Manolo González, frustrat amb el resultat, dona instruccions als seus jugadors en el partit del Camp Nou. | E. F. / EFE /
El cotxe fa temps que està avariat i el taller de reparacions difícilment s’havia de trobar al Camp Nou. L’Espanyol acumula ja 14 partits sense guanyar, des del desembre de l’any passat, una vegada sumada la derrota davant d’un Barcelona a l’autopista cap a la Lliga. És difícil somriure davant d’aquestes prestacions i no ho faria Manolo González: la posada en escena pública sempre és la d’un home atrapat en un embús inesperat un dia que va amb pressa.
L’entrenador de l’equip blanc-i-blau va arribar a comentar la derrota enfadat amb la manca de contundència dels seus futbolistes en els tres primers gols del Barça, els va acusar de tous, i de passada va censurar una suposada arrogància dels futbolistes blaugrana una vegada consumada la golejada. "Passa el mateix de sempre, quan guanyes tots som pistolers. Però si perds i et vacil·len, et toca aguantar. En el minut 85 això era el cementiri de les Corts. I en el 87, més valents que l’hòstia. El que hem dit, toca aguantar i competir al màxim nivell a Vallecas", va comentar amb el seu característic estil de barri.
En la primera part, el motor de l’Espanyol sonava estrany i perdia oli; en la segona, en canvi, la maquinària va comparèixer greixada i va aconseguir complicar la tarda al Barcelona. La costa amunt es va convertir en carretera plana, va retallar diferències amb un bon cop de Pol Lozano i a Roberto li va anar d’una ungla per empatar. No obstant, en el tram final, en concret en el minut 87 al qual al·ludia Manolo, amb el tercer gol obra de Lamine Yamal, el vehicle blanc-i-blau es va aturar. Fins aquí va arribar l’esforç periquito.
Per a Manolo, la derrota es pot atribuir no tant als mèrits dels jugadors del Barça com als defectes propis. "Els tres gols inicials venen d’errors nostres. Són accions molt evitables, me’n vaig molt fastiguejat amb aquests gols. No són jugades de talent d’ells. L’acció del primer gol està mal defensada. El 2-0 i el 3-0 no venen ni de rebots, sinó són duels en què anem tous. Gavi ens guanya un duel de cap, la qual cosa és per cagar-s’hi. I els regalem el 3-1, que és el que mata el partit", va descriure enfadat, com tantes vegades se’l veu. En un altre moment va esmolar la llengua i va concretar que en realitat aquests tres gols van ser "una vergonya". Molt dur amb els seus.
Marcador voluminós
Notícies relacionadesLa frustració de Manolo es va veure agreujada segurament per la sensació que podria haver esgarrapat alguna cosa al Camp Nou. "El marcador és molt voluminós per al que ha passat", va dir. Va atribuir la millora de la segona part a un canvi de sistema, d’atrevir-se a posar dos davanters. "Tenim la sensació d’haver perdut una oportunitat perquè hem tingut el partit a prop. Aquí no pots perdonar. T’exigeix estar molt fi darrere i davant", va manifestar.
L’oportunitat en qüestió no s’atrapa des de fa molt temps. Precisant, des del 2009 que l’Espanyol no aconsegueix vèncer al Camp Nou. El món era un lloc molt diferent. I l’equip blanc-i-blau, segurament també. Ara es troba a meitat de la taula i no tan lluny de la zona de descens, però encara menys de la salvació segura, a tan sols quatre punts, si se situa la frontera de l’avern en els 42. "Cal guanyar al més aviat possible. No cal mirar res més", va acabar dient Manolo.
