El Barça esprem un Lamine portentós per aferrar la Lliga

L’equip blaugrana derrota l’Espanyol en un derbi dominat pel de Rocafonda, que va jugar de principi a fi al costat de Pedri a tres dies del repte europeu al Metropolitano.

Costa predir què pot passar dimarts, quan el Barça visitarà el Metropolitano obligat a remuntar dos gols a l’Atlètic si no vol quedar-se fora de la Champions. El que sí que va quedar clar és que Hansi Flick, al capdavant d’un equip de futbol brillant i alhora imprevisible, va optar per esprémer de principi a final els seus dos millors jugadors, Lamine Yamal, un altre cop decisiu, i Pedri, més dosificat. Tot per endur-se el derbi contra l’Espanyol i encarrilar el títol de Lliga, amb nou punts d’avantatge sobre el Reial Madrid.

El Barça, que havia jugat un bon primer temps resolt amb dos gols de Ferran, va necessitar un rampell final de Lamine per enfonsar un Espanyol que, malgrat un tram d’esperança, continua sense guanyar aquest 2026.

Hi ha un futbol que es juga a la sala de premsa, necessari per alimentar la màquina mediàtica, i un altre de ben diferent que es juga sobre la gespa, on les decisions tenen conseqüències reals. Flick, un dia després de matisar en el discurs públic el relat més optimista i situar la Champions com a gran objectiu, va fer un gir i va apostar per Lamine i Pedri durant tot el partit. No convenia deixar escapar l’oportunitat d’encarrilar un títol que ara és més a prop després de la darrera ensopegada del Reial Madrid, immers en la seva irregularitat.

L’Espanyol del Manolo, abans del gol de Pol Lozano a l’hora de partit que va fer intuir que alguna cosa podia canviar, havia entrat pàl·lid al camp del seu gran rival. Ja fos pel seu plantejament (4-4-1-1), que el condemnava a defensar a 30 metres sense pressió alta, o perquè Lamine i Ferran es van mostrar especialment inspirats.

Túnel de taló

L’artista de Rocafonda va reclamar el focus fent-li un túnel de taló a Romero, que passa per ser un dels millors carrilers d’Europa aquesta temporada. No content amb això, es va responsabilitzar de picar el córner posterior per teledirigir la pilota al cap de Ferran. El valencià, amb Dmitrovic atrapat en el no-res, només va haver d’esperar que la pilota baixés mansa, com si la caiguda la temperessin els paracaigudes de la càpsula Artemis II. Va marcar i somriure als crítics.

Mentre Gavi, com a extrem, s’enredava en disputes estèrils, i Fermín feia de futbolista total amb els pantalons pujats i les mitges pels turmells, Lamine seguia a la seva. Gavi va guanyar una batalla a l’eix i Lamine, a la seva manera, amb l’exterior de la bota, va servir a Ferran el seu segon gol. El davanter no va xutar. Va fer una d’aquelles carícies, entre la tendresa i picardia, que tot ho canvien.

Notícies relacionades

El Barça es va confiar una mica. Així les coses, Pol Lozano va aprofitar una pilota morta i va fer l’empat. Però allò no va fer més que agitar Lamine, que va burlar Dmitrovic en el 3-1 i va iniciar el 4-1 de Rashford, després d’una intervenció prèvia de De Jong.

El Camp Nou ho va celebrar de valent, deixant-se portar per aquest crit tan ridícul i perillós com el "Sí que es pot", com si al Barça alguna vegada li hagués servit per ser gran. Tant li fa. Flick va pensar que l’alegria de Lamine ho compensa tot. L’artista no crea quan dorm, sinó quan gaudeix.

Temes:

Gavi Champions Espanyol Focus

Inicia sessió 0 Comentaris

Alcaraz i Sinner es retroben a la final de Montecarlo

El derbi dels del planter