El Barça resol la Lliga a Madrid

La plantilla del Barça sempre té ganes de clàssic. Si bé, després del 2-6 en l’anada dels quarts de final de la Champions, hi havia una dualitat. Ganes de repetir-ho, de tornar a sotmetre l’equip blanc, però sent conscient de la realitat: el partit decisiu és el del Dijous Sant. En el clàssic de Lliga, el Barça tenia més perills que oportunitats. I es va veure des de l’onze titular que va plantejar Pere Romeu, amb rotacions. Sense tornar-se boig, però sí amb certa dosi de calma per al que ve en pocs dies.

Domini blaugrana

Qui no va descansar va ser Ona Batlle. La lateral blaugrana és la millor en la seva posició a escala mundial. No hi ha cap discussió. Per a ningú. És unànime que no n’hi ha cap altra com ella i el Barça ho sap prou. I, malgrat això, sembla que té els dies comptats com a blaugrana perquè acaba contracte a final de temporada. Mentrestant, ella segueix a la seva. Totalment allunyada del rum-rum, Ona continua marcant les diferències. Contra el Reial Madrid va ser un punyal a la banda, amb una velocitat que li va permetre desfer-se de les futbolistes blanques amb un parell d’arrencades.

El seu domini a la banda va ser total, però va acabar per marcar les diferències des de la frontal. Li va arribar la pilota i no s’ho va pensar. La va engaltar ben fort per enviar-la fins a la porteria de Misa Rodríguez. Abans d’arribar al fons de la xarxa, va tocar Rocío Gálvez, que va acabar d’enverinar-la abans que caigués dins de la porteria. Es va posar les mans al cap Caroline Graham Hansen mentre Ona somreia amb aquesta expressió de mig costat tan seva. Amb certa brillantor als ulls, com qui sap que encara no ha acabat.

Passaven els minuts i el domini blaugrana tornava a ser absolut. Es repetia el guió ja habitual i les futbolistes dirigides per Pau Quesada no amagaven la seva frustració. Es va veure en les entrades que van començar a regalar a tort i a dret, fent volar Sydney Schertenleib i guanyant-se Lakrar una clara targeta groga. Als cops el Barça va respondre amb perill. Caroline Graham Hansen va ballar sobre la línia de fons i va regatejar Yasmin per habilitar Alexia Putellas, que ja esperava a l’àrea petita. Va definir a boca de canó i va sumar el segon gol.

I tot seguit va tornar a recollir la pilota Ona Batlle. De les seves botes va néixer el tercer gol blaugrana, amb una centrada dins de l’àrea petita que va acabar sent rebutjada per la defensa blanca cap a la porteria de Misa Rodríguez, que va tornar a no tenir el dia. Trasbalsada i desesperada davant la facilitat blaugrana per superar el seu equip, la portera va demanar intensitat i cap a les seves companyes. A la cara se li podia llegir un esgotament absolut.

Notícies relacionades

L’estrena de la Copa deixa un gran nivell a Càceres

"Els guants em feien venir ganes de vomitar"

Els clàssics poden ser de moltes maneres, però el que mai canvia és la superioritat aclaparadora del Barça. Ja sigui per les seves jugadores d’atac, per un mig camp dominant o per una defensa consistent. Les blaugrana sempre responen quan el Reial Madrid intenta plantar cara. En el segon clàssic de la setmana, el conjunt de Pere Romeu va ballar al so d’Ona Batlle, que va donar al Barça tres punts més que serveixen per col·locar-se 13 punts per sobre del conjunt blanc i deixar la Lliga pràcticament sentenciada. Si l’equip de Pau Quesada perd la pròxima jornada al camp del Madrid Club de Futbol, i el de Pere Romeu venç el Badalona al Johan, ja hi haurà campió.

Però això no s’ha acabat. Dijous de la setmana que ve toca l’últim assalt. El Camp Nou acollirà la tornada dels quarts de final de la Champions, on el Barça està més que preparat per segellar la seva vuitena semifinal consecutiva.