Pradell és el cim que asfixia els ciclistes

Crits de passió servien per rebre uns ciclistes que pujaven amb el plat petit i el pinyó més gran, gairebé una petita paella per cuinar una ració d’arròs. Quina barbaritat. Quin port. És el mateix que des de fa anys pensa incloure Javier Guillén, com a director de la Vuelta en la seva carrera. "És impossible situar allà la meta, però hi ha territori comanxe per fer el descens i buscar una arribada en una localitat pròxima", comentava a Berga, que fa temps que està oberta per acollir també la ronda espanyola; un magnífic escenari per vendre el paisatge i aconseguir la visita del turista que viatja amb la bici a sobre.

Berga va ser un deliri, un passadís humà que havien de superar els ciclistes per pujar al podi de presentació o anar després a la línia de sortida. Molts corredors, emocionats, estrenyien la mà dels veïns, berguedans i berguedanes que convertien la Volta en una segona edició de la seva famosa Patum.

Tot va ser perfecte, sense gaire fred, amb sol, sense massa vent i fins i tot amb imatges de postal amb la neu als laterals de la primera part del descens per Pradell i després amb el Pedraforca a l’esquena dels ciclistes.

Potser els únics que ho van passar malament van ser els conductors despistats que baixaven des del túnel del Cadí cap a Barcelona, que no es van assabentar del pas de la Volta, que no van fer cas a les advertències del GPS i que es van empassar l’embús pel tall de la C-16 als voltants de Berga.

Esbojarrat i bèstia

Notícies relacionades

L’estrena de la Copa deixa un gran nivell a Càceres

"Els guants em feien venir ganes de vomitar"

Pradell es va tornar a convertir en la cimera de Marc Soler. El ciclista de Vilanova també va passar en primer lloc fa dos anys, quan treballava a les ordres de Tadej Pogacar. És un corredor esbojarrat i combatiu, un gregari perfecte per a l’eslovè al Tour, que no renuncia a atacar, tot i que sense recompensa a la Volta mentre suma triomfs d’etapa a la Vuelta. Escapant-se dia sí, dia també, s’ha guanyat com pocs els elogis de TV3.

Potser Pradell i la resta de cims del Berguedà hauran d’esperar, l’any vinent, el seu torn a la Volta, pendents d’una futura visita de la Vuelta i, sobretot, que el Tour, al juliol i a poc més de 100 quilòmetres de Barcelona, no hi fixi la mirada. Al capdavall, Pogacar ja acostuma a deixar el Tour sentenciat a tres setmanes de París, amb Vingegaard a l’estela, i cal mantenir l’emoció de la ronda francesa… almenys fins pocs dies abans que aparegui la ciutat de la llum a l’horitzó de la prova.