Els diumenges

El futbol és l’única religió que no té ateus, va escriure Eduardo Galeano. Hi ha déus als quals s’adora durant un temps i després n’arriben d’altres. La fidelitat és una de les virtuts més aplaudides i el perdó va per barris. El cert és que aquest esport uneix els més diferents i arriba a separar famílies. Però tots resen en un moment donat, que deia Johan. Els creients, llegeixi’s aficionats, lloen i eleven súpliques a l’Altíssim. El futbol beatifica jugadors i canvia noms per pujar-los al cel, com D10, nascut Lionel Messi.

Fa no tant temps, els diumenges era festa de guardar, missa a les dotze i partit a les cinc. Tots els equips cantaven a la mateixa hora i els locutors els feien el cor. Transistor a l’orella, coixinet sota el cul, entrepà, puro i bota de vi. El setè dia descansava tothom menys els capellans, els àrbitres, els futbolistes i els periodistes esportius. Una rutina que es vivia com una experiència religiosa transmesa de pares a fills. La fe infrangible. L’amor incondicional. L’entrega total. Tot menys la clausura, perquè en el futbol no hi ha recolliment més enllà de les concentracions dels jugadors. Tot es vivia, i es viu, de portes enfora, amb les finestres obertes i a plens pulmons.

Notícies relacionades

Laporta i Font se les tenen

Albert Vicens: "Seria millor que ens mantinguéssim amb Laporta"

Aquest diumenge, els socis del Barça alteraran els seus hàbits –sense deixar-los penjats– per anar a votar Joan Laporta o Víctor Font. Ni un ni l’altre han aconseguit enamorar-los en excés i no es percep una entrega ni una crida com la que va fer que la protagonista de Los domingos, la meravellosa pel·lícula d’Alauda Ruiz de Azúa, agafés el camí del Senyor.

Tres noms propis han sacsejat aquest període electoral: Xavi Hernández, Alejandro Echevarría i Lionel Messi. La mentida en el focus i el canvi en l’ànima. Els dos candidats generen dubtes entre macarrons del segle XX i ordinadors del segle XXI. Rosari a la mà, no hi ha gaire misteri sobre qui serà el guanyador. Però aquesta prèvia a les veritables eleccions, les de l’any 2031, ens deixarà una oposició real i la porta oberta a noves creences que no imaginem.