Un rebot agònic salva el Madrid

En el descompte i de retruc, és a dir, de pura xamba, va trobar el Reial Madrid la redempció a Balaídos. Tres partits seguits sense victòries en Lliga haurien sigut insuportables per a l’equip d’Álvaro Arbeloa, per al tècnic en particular. Aquest era l’escenari al minut 94, quan Fede Valverde va trobar l’analgèsic blanc amb un xut d’aquells que s’executen més amb el cor que no pas amb cap altra cosa. L’esquena de Marcos Alonso, desviant la pilota, va fer la resta.

El temps dirà si aquest gol de l’uruguaià exerceix de punt d’inflexió de la temporada blanca. No en fa pas la pinta, però. El Reial Madrid segueix en cures intensives a falta de cinc dies per rebre el Manchester City al Bernabéu. Malament rai. En un altre context, potser la cascada d’absències podria servir al Madrid d’atenuant per al seu nivell. En aquest punt de la pel·lícula, però, l’anàlisi no admet gaires matisos.

El d’Arbeloa encara és un equip pla, fràgil i escàs d’idees ofensives. Vinícius, que havia de ser el seu líder, no agafa la bandera d’aquest equip amb la freqüència que hauria de fer-ho. I des de la banqueta no arriben tampoc gaires solucions. Li va servir per guanyar gairebé de miracle a Balaídos, però no en tindrà prou per a futures missions amb un nivell de futbol tan justet.

L’alineació del Reial Madrid no convidava a l’optimisme, de fet. Arbeloa es va presentar a Vigo amb deu baixes. Això és: Carreras, Huijsen i Mastantuono per sanció; i Militao, Alaba, Camavinga, Ceballos, Bellingham, Rodrygo i Mbappé per lesió. Va sorprendre, a més, la suplència de Gonzalo, el seu únic ariet pur, potser pensant en el Manchester City o simplement per tenir un recurs ofensiu a la segona part. Al costat d’ell a la banqueta, només Lunin, Carvajal i Fran García amb fitxa del primer equip.

Courtois torna a ser salvador

Brahim i Vinícius exercien de davanters, amb el jove Thiago Pitarch gaudint de la segona titularitat consecutiva. Tot i l’estranyesa de l’onze, i tot i que Courtois va haver d’aparèixer al cap de cinc minuts d’haver començat el partit, el Reial Madrid va oferir una bona imatge en el primer tram, agressiu i intens en la pressió, minimitzant un Celta que costava reconèixer.

La bona empenta inicial dels blancs la va aprofitar Tchouaméni marcant des de la frontal després d’un córner de laboratori. A partir de llavors va passar allò de tantes altres vegades, que el Madrid va perdre la gana al veure’s al davant en el marcador i va donar al Celta el temps que necessitava per rearmar-se i tornar a prendre el pols al partit.

Els locals no van haver de menester gran cosa per empatar el partit. Tot just una passada a l’esquena sempre generosa de Trent, a qui Williot va guanyar la partida per servir una altra passada a Borja Iglesias a l’àrea. A cap dels tres madridistes que l’envoltaven se li va acudir pressionar-lo i el Panda ho va aprofitar per marcar el seu 15è gol de la temporada.

El primer temps va acabar amb una nova parada salvadora de Courtois, símptoma del creixement celeste durant el partit davant la paràlisi blanca, que es va anar submergint en aquella fase tan recurrent en els seus partits en què no es mou ningú i ni sap què ha de fer amb la pilota quan la té.

De Vinícius, que havia de liderar en primera persona l’equip en absència de Mbappé i Bellingham, no se’n tenien notícies. Tampoc de Brahim, que fa uns mesos en què el seu futbol només resplendeix amb la samarreta del Marroc. El cas de Trent era senzillament un drama, amb pilota i sense. La solució d’Arbeloa per pal·liar la falta de futbol va ser la de gairebé sempre, la fàcil: treure Arda Güler. El turc, una altra vegada ell, no s’ho podia creure.

La sort va estar a punt de somriure al Madrid amb una mà tan clara com absurda de Jutglà a la seva àrea. Però l’àrbitre, al veure la jugada al monitor VAR, va entendre que Palacios, que acabava d’entrar, va empènyer Ilaix just abans. Una decisió que ocuparà minuts de programació a Reial Madrid TV.

El pal de Iago Aspas

Notícies relacionades

Flick, conscient que ha de dosificar esforços a Bilbao

Toni Nadal, exentrenador de Rafa Nadal: "Al soci se l’ha tingut poc en compte"

Aleshores, en el tram final, el Madrid havia aconseguit que el Celta amb prou feines superés el mig del camp, però això no li servia per crear ocasions clares de gol. I a Arbeloa no li servia de gran cosa un punt que li restava més que sumava.

Un xut al pal de Iago Aspas, el cop d’inspiració d’un geni, va fer tremolar el Madrid a tres minuts del descompte. Gairebé es palpava la tragèdia, però els blancs es van emportar la victòria amb un afortunat gol de rebot de Valverde. Tres punts que no dissimulen la tristesa del seu present futbolístic.