FUTBOL / la crònica
Lamine firma una obra mestra
El davanter de Rocafonda, en aliança amb Fermín i Pedri, fa miques les esperances del Vila-real amb tres gols i una formidable exhibició de talent. L’equip de Flick va mostrar un gran to a l’avantsala del seu repte davant l’Atlètic a la Copa.
Lamine Yamal té una qualitat inabastable per a la resta: fa que les coses bones no passin mai de pressa. Obliga a tenir paciència, a aturar-se dins d’un pla seqüència estètic que només es resol quan els rivals cauen i la pilota s’enrosca a la xarxa. Lamine llueix, a més, l’aura dels genis. D’aquells que, quan culminen una obra amb què els mortals ni tan sols ens atrevim a somiar, no necessiten somriure per endolcir l’instant. Potser perquè els qui més somriuen són els qui més menteixen. Després de marcar el 2-0 al Vila-real, li va donar una puntada de peu al banderí, estàtic espectador del seu art. I quan va tancar el seu primer hat-trick com a blaugrana, es va entretenir amb els dits. Un, dos tres. El futbol, és clar, és un joc. El seu joc en un temps que domina com ningú.
Lamine va reclamar l’atenció en plena voràgine electoral, i una estona després que els socis passessin per davant de les parades dels aspirants a arrabassar la presidència a Joan Laporta com si fossin casetes d’obra amb fotocopiadores. Era el mateix dia en què Hansi Flick, el millor que li ha passat al Barça en l’últim lustre, complia els seus 100 partits dirigint el primer equip; i el mateix dia també que Xavi Hernández, que ara en resta més que suma, oferia el seu suport al precandidat Víctor Font.
Els seguidors, en qualsevol cas, tenien prou motius per posar la seva atenció en el que passava a l’interior de l’estadi. Sense sol, amb una brisa gèlida i traïdora, i amb els treballadors de protocol del club oferint mantes als convidats de la llotja –per si el fred s’hi feia notar–, era Lamine l’encarregat d’ escalfar la tarda contra aquest Vila-real de Marcelino que, per molt que marxi tercer en la classificació, va apostar per un escenari fred. Fins que es va congelar.
El Barça va aprendre diverses lliçons que li poden ser útils dimarts contra l’Atlètic, quan intenti capgirar el 4-0 advers en la tornada de les semifinals de la Copa. La paciència no és un mal pla quan l’equip es sacrifica i guanya duels. I pocs de tan insistents com Fermín, que després d’oferir un gol a Kounde que el francès va fallar de mala manera –el lateral es va redimir en el crepuscle assistint Lewandowski en el 4-0–, va robar una pilota que Lamine sí que va saber aprofitar.
Lamine va continuar amb el seu ascens al paradís des de la seva banda. Estava aturat abans d’enredar Cardona, al qual se li van quedar els ulls en blanc.Amb un sol toc es va desempallegar de Moleiro. I el xut final no va ser només un cop a porteria, sinó la fabricació d’un record.
El gol de Pape Gueye després d’una badada en l’àrea no va canviar el gran to d’un Barça en el qual va rendir de valent Bernal –que va suplir el lesionat De Jong–, i que va agrair la portentosa última mitja hora de Pedri, aliat amb un Lamine la firma del qual és la més preuada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tensió global L’ofensiva sobre l’Iran desestabilitza tota la regió del golf Pèrsic
- Trump dona per mort Khamenei després de l’atac massiu a l’Iran
- Una potent campanya aèria contra un poderós exèrcit
- Teheran castiga posicions civils en països veïns
- Perfil Un líder suprem implacable amb la dissidència i acorralat