Castellet, el repte d’una llegenda olímpica

Paquito i Blanca Fernández Ochoa, Regino Hernández, Javier Fernández... i Queralt Castellet. La llista de medallistes espanyols en Jocs Olímpics d’hivern es recita, per desgràcia, en escassos segons i d’una tirada. Tot i que tant o més important que aquesta plata que va aconseguir a Pequín 2022, en el currículum de la rider de Sabadell figuraran a partir d’avui sis participacions olímpiques. Més que ningú en una cita hivernal, només per darrere de Chuso García Bragado (8) i Teresa Portela (7) sumant els d’estiu.

Castellet és, a la fi, una llegenda indiscutible de l’esport espanyol. La nena de 16 anys que es va estrenar com a olímpica a Torí 2006 és avui una dona de 36 que, a Milà-Cortina, encara té fam de més. "La plata de Pequín em va treure un pes de sobre gegant. Jo ja sabia que podia fer-ho, però volia demostrar-ho i ho vaig fer. I això, lluny d’omplir-me l’estómac, el que ha fet en aquests anys és donar-me encara més motivació per continuar treballant en el dia a dia", explica a EL PERIÓDICO.

Per a qui no tingui del tot ubicada la rider catalana, la seva especialitat dins de l’snowboard és el half pipe, una estructura de gel amb forma de mig cilindre per la qual s’impulsa, per parets de 6,7 metres d’altura, per realitzar trucs a l’aire amb la seva taula. Una disciplina espectacular en què el risc és altíssim.

"Els helicòpters van i venen cada dia", explica ella amb una naturalitat impactant quan se li pregunta per les caigudes, en particular per una de molt greu que va patir el desembre de l’any 2023, en la qual va patir un pneumotòrax i es va fracturar sis costelles. "Al final és una caiguda més de les mil que he tingut i de les mil que tindré encara. N’he tingut d’altres de molt pitjors, només que no hi havia una càmera per gravar-les. L’esport que fem és així, comporta molts riscos i hi ha caigudes amb conseqüències físiques greus. Però se superen i ja està". I ja està.

Salvada per la muntanya

Relativitza el dolor físic algú que el va patir de manera severa. Fa poc més d’una dècada, el seu nòvio i entrenador, Ben Jolly, es va suïcidar als 29 anys després que li detectessin dos tumors cerebrals uns mesos abans. Ella ha dit en moltes ocasions –no hi ha necessitat de reobrir una ferida tan dolorosa tants anys després per buscar una cita que ja existeix– que la muntanya va ser la que realment la va salvar llavors.

La muntanya, sempre la muntanya. "De la muntanya mai pararàs d’aprendre, sempre t’ensenyarà. Si entens això des del respecte, des de la distància de saber que som insignificants en comparació amb la muntanya, sempre viuràs les teves experiències d’una manera més real". ¿Més real? "Sí, en el sentit de comprendre que no som res comparats amb la muntanya. Tendim a pensar que tot gira al voltant de nosaltres i el nostre petit món propi, però al situar-te a la muntanya, sota unes immenses glaceres, t’adones que no som absolutament res. Jo sento que, com més connectada estic amb la muntanya, més connectada estic també amb mi mateixa".

Candidata a diploma...

Castellet entra a les quinieles per emportar-se un diploma olímpic a Milà. Començarà a lluitar-lo en la classificatòria d’avui mateix, a partir de les 10 del matí. Qui sap si fins i tot arribarà una nova medalla després de ser bronze en els recents X Games d’Aspen (Colorado, EUA), tot i que sembli molt complicat en una disciplina que aquesta temporada està sent dominada per la sud-coreana de 17 anys Choi Ga-On, gairebé dues dècades més jove que l’olímpica espanyola.

Notícies relacionades

Un Camp Nou autosuficient

La tòrrida relació que sacseja els Jocs de Los Angeles 28

"M’emociona pensar que potser puc ser una figura inspiradora per a nenes que estan començant, a les quals els encanta l’snow - board i volen dedicar-s’hi", diu la catalana, conscient que el seu llegat ja està escrit i que afronta el tram final de la seva exitosa carrera, que suma dos podis mundials (plata el 2015 i bronze el 2021) a la seva històrica plata olímpica de Pequín.

"El que em continua motivant del meu esport és que puc aprendre cada dia. Ho continuo fent. El dia que ja no ho faci serà el dia en què pensaré a retirar-me", explica. Si no la troben, busquin-la a les muntanyes.