El Madrid no es crema a Mestalla

Si en l’anterior jornada, contra el Rayo al Bernabéu, es va salvar per un penal de Mbappé en el minut 100, a Mestalla va salvar els tres punts gràcies a una arrencada de Carreras. Amb això, i el gol de rigor de Mbappé en el descompte amb tot ja venut, va ser prou per fer caure un València hipotens, però no li servirà en reptes de més envergadura. Que, per a desgràcia xe, són gairebé tots (0-2).

Una alineació intervinguda

Florentino Pérez va designar Arbeloa com a apagafocs perquè sap que sempre serà home fidel i permeable als seus desitjos. Alguns són evidents, d’altres els va descobrint sobre la marxa. Com a exemple, durant aquesta última setmana el tècnic va rebre prou missatges indirectes per entendre que en les altures no havia agradat que Valverde i Camavinga juguessin de laterals contra el Rayo. Missatge captat, a Mestalla, aprofitant l’absència de Bellingham, Rodrygo i Vinícius, tots dos van ser titulars en el centre del camp, deixant els laterals per a dos especialistes: Carreras... i David Jiménez. Una sorpresa la primera titularitat del canterano, que confirma que Carvajal, malgrat portar més d’un mes d’alta, no està llest per competir, i que Trent tampoc espanta les malalties que el martiritzen el seu primer any a Madrid.

Complir el desig presidencial d’acumular en el centre del camp Valverde, Tchoauméni i Camavinga va empènyer Güler cap a la banda dreta, en un partit propici, absent Bellingham, per donar-li galons en la mitjapunta. Aquesta disposició, al costat de la carcassa defensiva que va ordenar Corberán amb un ferri 4-5-1 i la dificultat endèmica d’aquest Madrid per generar futbol van provocar que les possessions blanques tendissin sempre a la intrascendència.

El partit del Reial Madrid només cobrava sentit quan la pilota arribava a Mbappé i el francès tenia mig segon per pensar, com en una jugada en què va assistir David Jiménez i que va acabar amb l’única parada compromesa de Dimitrievski en la primera meitat. El problema, és clar, és que Mbappé sempre tenia dos o tres defensors al voltant, conscient el València que la seva prioritat per treure rendiment a la nit era anul·lar el pitxitxi de la Lliga.

Carreras fa de Vinícius

Arbeloa va aprofitar el descans per a... Res. Alguna cosa els devia dir als seus futbolistes, és clar (se suposa, vaja), però no es va notar gens ni mica. Va tornar del vestidor el mateix Madrid que pretenia fer caure la poblada defensa xe amb passades al peu, sense un sol desmarcatge que li generés la més mínima inquietud i sense el comodí que Vinícius busqui la guerra (la que sigui) pel seu compte.

Fins que, de sobte, en el minut 65, li va sortir al brasiler un improbable imitador. Carreras va arrencar en la banda, va veure espai per avançar i es va plantar a batzegades a l’àrea, desembussant el marcador amb el xut mossegat amb la seva cama dreta que Dimitrievski no va aconseguir arribar. Va ser més un càstig a la gasiveria del València que un premi a l’acompliment dels blancs.

Rematada al pal

Notícies relacionades

Els triples decideixen el triomf del Barça contra un Girona batallador

El Girona perdona i ho acaba pagant a Sevilla

Van reaccionar immediatament els locals amb una jugada ràpida en què Beltrán va enviar la pilota al pal d’un Courtois que fins aquell moment havia viscut la més plàcida de les nits. Superat aquest ensurt, el Madrid es va mentalitzar per jugar amb els nervis d’un València necessitat, que només gaudeix d’un punt de renda respecte al descens.

Els d’Arbeloa van passar a ser els incòmodes convidats a la casa d’una família desavinguda, amb Mestalla traient a resplendir els seus mocadors blancs quan Corberán (que va escoltar càntics demanant la seva dimissió) va treure del camp Beltrán, el millor valencianista de la nit. El gol de Mbappé amb prou feines va servir perquè els aficionats locals se n’anessin del camp una mica abans de temps.