Espanya doblega Portugal i recupera la corona europea

L’Arena Stozice, testimoni de vells fantasmes, va tornar a reunir Portugal i Espanya vuit anys després, però la posada en escena espanyola va ser un desafiament directe a la història: personalitat, encert i una eficàcia demolidora en una selecció que va recuperar a Ljubliana la corona europea (3-5) liderada per un descomunal Antonio Pérez, que va ser elegit el MVP del torneig.

Portugal va sortir com un vendaval, pressionant a dalt, mossegant cada sortida i obligant Espanya a jugar en zones incòmodes. Diverses accions dividides van fer saltar les alarmes, però just quan la selecció lusitana semblava imposar el seu pla, Espanya va trobar la manera de trencar-lo. En una jugada nascuda de la insistència, una pilota solta va quedar perfectament situada per a Antonio, que va afusellar el 0-1.

Raya va posar el 0-2 amb un cop amb la dreta, però Portugal mai es rendeix, i menys en una final. Alfonso Jesús va retallar distàncies i l’1-2 va reactivar la selecció lusitana. En un córner, Rúben Dois va rebre en la frontal, es va girar i va clavar l’empat. El partit, de nou, començava de zero. Enmig de l’intercanvi de cops, va arribar una acció clau: la sisena falta portuguesa. En un forcejament, Erick va colpejar amb el colze a Pablo Ramírez i Espanya va obtenir un doble penal que valia or. Antonio va assumir la responsabilitat i no va fallar. El 2-3 tornava l’avantatge en un moment crític, quan Portugal semblava més còmode i Espanya necessitava un impuls emocional. El descans va arribar amb Espanya per davant gràcies a un imponent Antonio. Les estadístiques del duel reflectien igualtat, però el marcador premiava l’enganxada espanyola en un duel d’un altíssim voltatge.

La segona part va arrencar amb una selecció més solta, més reconeixible, capaç de colpejar amb molt poc. Els de Jesús Velasco jugaven amb una maduresa que contrastava amb l’ansietat portuguesa. Però en una final, un error pesa molt. Cortés, exigit per la pressió lusitana, va perdre una pilota compromesa. Pany Varela la va caçar al vol i va assistir Pauleta, que va definir amb un toc subtil a l’escaire. Un golàs que tornava l’empat i reobria un partit que Espanya semblava tenir controlat.

Patir, colpejar i resistir

Notícies relacionades

L’Espanyol visita el Vila-real en el seu moment més baix: «Cal recuperar l’esperit que teníem»

I van arribar els nois

La resposta va ser immediata, gairebé visceral. Antonio, una altra vegada Antonio. El jaenès va firmar el seu hat-trick per posar el 3-4. Espanya recuperava l’avantatge i, sobretot, recuperava el pols emocional de la final. Amb poc més de dos minuts per jugar, Portugal va apostar pel porter-jugador. I quan el rellotge agonitzava, va aparèixer el toc definitiu. Adolfo va empènyer el 3-5 i va desencadenar la celebració. Espanya es coronava campiona d’Europa per vuitena vegada.

El títol no només els torna el tron: els torna l’autoestima, la identitat i la convicció. Portugal va ser millor en la primera part, però Espanya va saber patir, colpejar i resistir. En la segona, la selecció va ser superior. El treball de Jesús Velasco i el seu cos tècnic es va reflectir en cada detall, en cada ajust, en cada gest de compromís.