Lamine Yamal es retroba a si mateix amb una reinvenció en marxa

Va perdre el Barça (2-1), que es va col·locar a cinc punts del líder i va ser Vinicius qui va canviar la història blanca amb una intolerable rebel·lió que es va carregar el tècnic basc, mentre Lamine va tramar en silenci –va fugir de la sobreexposició pública que amenaçava de devorar-los– una reinvenció que l’ha portat, tres mesos després, a retrobar-se amb si mateix.

No és el Lamine de la passada temporada. Enlluernador, poderós, que surfejava amb la pilota sense importar-li qui tingués al davant deixant exhibicions (l’eliminatòria amb l’Inter de Milà en la qual el Barça es va quedar a un pas d’una final de Champions) que van impactar el futbol mundial per sempre. És un altre futbolista. És diferent, però millor. I ja està de tornada.

La maduresa del ‘10’

Més madur, més connectat al joc, capaç d’entendre el que demana cada partit, abandonat ja el dolor de la pubàlgia que li impedia mostrar-se com és. Més precís encara, quirúrgic es podria dir. Ho juga tot –només ha descansat i per obligació a Praga, ja que estava sancionat– i amb prou feines ha sigut substituït per Flick, que ha tutelat amb mim i exquisit tacte aquesta reinvenció.

El tècnic no l’elogia pels gols –Lamine en suma ja 14 aquesta temporada en 29 partits i amenaça de batre el rècord de la temporada passada en què va anotar 18 gols en 55 partits– sinó per la seva comprensió del que demana cada moment. A Flick li encanta veure el jove extrem, té 18 anys, no es pot oblidar tot i que juga com si portés una dècada al cim, treballant en esforços defensius, compromès amb el que reclama l’equip.

I a Lamine se’l veu feliç disfrutant d’aquesta nova versió que s’ha construït en temps rècord, orgullós d’arribar a temps per tenir «l’espurna», com va recordar Deco, el director esportiu blaugrana, que tan bé fa a tothom. Aquesta espurna s’explica des d’una excel·lent condició física –ha jugat 24 dels 25 últims partits–, obligant-se a afegir registres nous al seu màgic futbol.

La millor ratxa: quatre partits consecutius marcant

Ara, per exemple, ha encadenat quatre partits consecutius marcant (Oviedo, Copenhaguen, Elx i Albacete), una cosa mai vista abans. I es troba a tan sols quatre gols del seu millor registre per demostrar que això del curs passat era, en realitat, un pròleg del que havia d’arribar.

Fins i tot en el temps ha quedat enterrada aquella frase pronunciada per Flick a Vallecas després d’un sofert 1-1. «Els egos maten a l’èxit». Era el 31 d’agost, preludi d’una campanya dura, segons va revelar el tècnic alemany. Sis mesos més tard, no es detecta cap batalla d’ego en el Barça, que ha descobert un nou rostre en Lamine. Un jugador que enlluerna a qualsevol estadi, decisiu en les grans nits europees i decisiu, alhora, en l’anònim camí per la Copa.

Notícies relacionades

Lindsey Vonn desafia el malmès genoll als Jocs Olímpics

Laporta dimitirà dilluns per optar a la reelecció

Va jugar els 90 minuts a Guadalajara i va regalar una assistència; va jugar els 90 minuts a Santander contra el Racing i va marcar; va jugar també els 90 minuts contra l’Albacete i va marcar en el seu primer xut a porteria. I Flick ha col·locat, ja a inicis de febrer, al Barça en el millor escenari possible: ha guanyat l’únic títol en joc (Supercopa d’Espanya), és líder de la Lliga (té un punt de renda sobre el Madrid), espera rival a les semifinals de la Copa i s’ha colat en el top 8 de la Champions, una cosa que el Madrid, ni del destituït Xabi Alonso ni del principiant Arbeloa, no ha aconseguit.

Lamine va per davant de tots i supera en registres golejadors Lewandowski, que porta 12 gols, i Raphinha, amb 13. Està en un altre nivell i deixa en el camí els dos brasilers del Madrid, que ni sumant entre ells –Vinícius suma vuit gols; Rodrygo, tot just tres– poden atrapar-lo. Ell està en una altra dimensió.