El Barça no es cansa de xutar

El partit, en tot cas, va amuntegar tants impactes que es va adaptar de meravella al que demanen els nous temps. Si passen coses cada pestanyeig, tot està bé. Tot i que potser en això hi té alguna cosa que dir Hansi Flick, que va veure com el seu Barça, després de rematar 16 vegades en la primera part (sis de Ferran Torres), se’n va anar al descans havent marcat només dos gols. Sí. Amb l’Elx, caòtic en la seva "defensa de diverses altures" –com la va definir Sarabia–, encara en el partit gràcies al gol del llarguerut Álvaro Rodríguez, un bon davanter de Palamós que ja va fer la punyeta al Madrid.

En alguna cosa sí que va millorar el Barça respecte als seus últims triomfs continentals davant l’Slavia o el Copenhaguen. Aquesta vegada, els blaugrana van sortir atents i no van encaixar a trenc d’alba. Al contrari. Olmo, que es queda el lloc del lesionat Pedri a l’interior, va llançar fabulosament a Lamine perquè aquest tornés a deixar en evidència els qui discutien la seva incidència en la rematada. La línia defensiva de l’Elx va ser un gargot i Lamine només va haver de rifar-se el porter Iñaki Peña, que s’havia quedat sense saber què fer entre dues terres que ni Bunbury s’hauria imaginat.

A partir d’aquí, i malgrat les facilitats que anava permetent l’Elx, el Barça va convertir el Martínez Valero en una caseta de fira plena d’escopetes amb estrabisme. En 32 minuts, l’equip de Flick ja havia comptat tres trets a la fusta. Un de Dani Olmo, i dos més de Ferran Torres en la mateixa jugada. El davanter valencià, que s’està acostumant a deixar al banc Lewandowski, va tenir un d’aquells dies. És clar. Va sempre a la pressió i troba els espais, però no són poques les vegades que s’ennuvola quan ho té tot a favor. Una cosa semblant passa també amb Marcus Rashford, que va substituir el ranc Raphinha en l’entreacte, i que després d’errar de mala manera es va rescabalar sentenciant el partit a porta buida.

Aquella doble ocasió de Ferran, a més, va arribar just després que l’Elx atrapés el momentani empat. Álvaro va trobar l’esquena d’Eric, al qual aquesta vegada va tocar exercir de central al costat de Cubarsí. I el davanter de l’Elx, a qui sobra qualitat, va ser destre creuant la pilota a Joan Garcia. Mentrestant, Fermín s’apuntava al carrusel de rematades al no-res.

Notícies relacionades

Berta Castells: "No vaig anar als EUA perquè creia que podia fer el mateix aquí que allà"

Rybakina es venja de Sabalenka en la final femenina

El Barça agraïa, això sí, que De Jong imposés seny. Va ser excel·lent el neerlandès en l’1-2, quan va aprofitar la seva escassa afecció a atacar a l’àrea perquè Ferran es rescabalés per fi.

L’Elx, durant una bona estona de la segona part, va picar de peus contra el taüt. De fet, va veure com li anul·laven un gol per fora de joc i com a Adam se li torçava la bota quan el més senzill era embocar. Fins que Lamine Yamal, que no deixa mai de ser protagonista, va rescatar una pilota de l’abisme en un episodi que, ja amb Affengruber per terra, Rashford va aprofitar sense mirar gaire i clavant una fuetada a la pilota. De vegades, amb això n’hi hauria d’haver prou en un Barça que no es cansa de xutar.