Quatre gols, cinc de celebrats

Però era una situació límit, tot i que no sigui del tot cert. El Barça seguia classificat, però perdia una gran dosi de prestigi quan al voltant de la gespa es comptaven els gols que li endossarien al pobre Copenhaguen, i guanyava una eliminatòria molesta i indesitjada amb aquest 0-1.

El Barça va fer quatre gols i el Camp Nou en va celebrar cinc. El cinquè va ser el de l’Sporting de Lisboa. I no perquè hi hagi sintonia entre els clubs. Ni que li marqués a l’Athletic a San Mamés (2-3), que podria ser, en la creixent tírria que es professen les aficions.

«Madridista qui no boti»

El públic va començar a saltar joiós cantant «Madridista qui no boti», que va revelar el misteri: aquest resultat enviava el Madrid a la repesca. Del tercer lloc a l’emboscada de l’eliminatòria de febrer amb ridícul inclòs pel 4-2 final marcat per Trubin, el porter del Benfica (4-2), davant un Madrid amb nou, derrotat pel seu vell amic José Mourinho. El gol va classificar el Benfica.

«Quan et fan un gol a la Champions és difícil de remuntar», va admetre Lamine Yamal, feliç pel partit fet, amb un gol i una assistència. Per això va ser elegit el millor del partit. L’extrem desconeixia els resultats aliens, o això va dir després que Gavi, al final del partit, li ensenyés alguna cosa del telèfon mòbil.

Un contra un o contra dos

«Descomptar dos partits d’aquesta eliminatòria, amb el calendari que tenim, ens dona la vida, soc molt feliç», va dir Lamine Yamal, content per la seva actuació. «A la Champions em sento més lliure, perquè jugo en un contra un, de vegades en un contra dos. M’hi estic acostumant, però és el que hi ha», va afegir, sense expressar cap signe de molèstia.

Flick havia escollit Eric per exercir de migcampista sense ser la seva posició natural, en lloc de Bernal i de Casadó, al qual també va recórrer. Va substituir Eric. Estava marejat després d’haver rebut un cop de pilota al cap. Al minut de reprendre’s el joc, Bernal va deixar anar un xut amb l’esquerra que va rebutjar el porter Kotarski, i el Camp Nou va rugir.

No s’havien extingit encara els bramuls que Lewandowski aconseguia empatar. El segon gol del polonès en la competició. Sec en els sis primers partits de la lligueta, el tercer artiller de la història de la Champions s’asseia al costat de Leo Messi amb el mèrit compartit d’haver marcat gols a 40 equips diferents. Després va marcar Lamine Yamal i més tard Raphinha, i la davantera del triplet, en 24 minuts, havia corregit el disbarat de la primera part.

Al triplet se n’hi va sumar un més. El suplent dels tres. Marcus Rashford va trencar un malefici: 50 faltes després de l’últim encert de Lewandowski, l’anglès va aconseguir transformar un altre cop franc per acolorir la nit, que va acabar millor del que s’imaginava.

Conflictes comuns

Notícies relacionades

Morir per tornar a néixer

Ridícul del Madrid, punxada de l’Atlètic i decepció de l’Athletic

Els conflictes que va passar el Barça van ser una tònica comuna i estesa en la jornada. Fins i tot sense guanyar, hi va haver moments en què va estar entre els vuit primers pels errors que cometien els seus competidors en aquest múltiple empat entre vuit equips. El Barça s’havia instal·lat a la cinquena plaça, de la qual ningú va poder desbancar-lo. Ni amb el segon gol que va marcar el Copenhaguen, anul·lat pel VAR.

«A la segona part hem jugat molt millor, però hem de començar així des del principi», va comentar Flick, quasi més enfadat que content per un patiment que creia gratuït. Per la concessió que va oferir al Copenhaguen un gol molt fàcil i per la mala lectura que es va fer del joc en la passada inicial. «Estàvem insistint molt a jugar per dins quan volem jugar per fora», va analitzar. La segona part, per a Flick, va ser «genial».