El Barça repartirà impermeables a la llotja del Camp Nou

Les cascades a l’interior del Camp Nou van evocar les aigües que van inundar l’Estadi Olímpic un any abans de la inauguració dels Jocs Olímpics del 1992. Grans recintes, pensats per a esdeveniments bategants, que no van superar els primers tests de les pluges potents.

Llavors hi va haver veus d’alarma, com si anticipés un fracàs en un període encara d’inseguretat col·lectiva sobre les mateixes capacitats organitzatives. Després ja se sap que tot va sortir de manera brillant i l’autoestima social va pujar com l’escuma.

Ara, amb el Camp Nou, la capacitat d’escandalitzar-se sembla haver-se esgotat. Tants retards, tants terminis incomplerts, amb complicacions digitals perquè els socis accedeixin a l’estadi blaugrana, han curat d’espants la massa blaugrana.

O potser han acceptat les explicacions de Joan Laporta: la seva pintoresca imatge aguantant estoicament la calamarsada a la llotja simbolitza millor que res la tornada precària, aprofitada alhora per projectar resistència presidencial.

Excepcionalitat de la UEFA

"Ens hem mullat tots. Ho sabíem que podia passar, però al final la pluja ha acompanyat la victòria. És com si haguéssim vist el baptisme de la pluja de l’Spotify Camp Nou. El camp està en construcció i tot el que calgui reparar sobre la marxa ho anirem fent. És habitual i se solucionarà", va dir diumenge a la nit. Traient-hi ferro. De manera planera. Com sempre.

Hi havia menys paraigües que persones a la llotja i Laporta, per exemple, va cedir el seu. De cara a demà i altres partits ja s’han pres mesures. Si plou davant el Copenhaguen en l’última jornada de Champions –i hi ha previsions que diuen que ho farà–, el club ha adquirit impermeables corporatius per repartir als convidats. No van arribar a temps davant l’Oviedo, però ja estan disponibles a partir d’ara. Hi ha estudis interns de l’entitat blaugrana que indiquen que la pluja compareixerà en 2,5 partits per temporada.

Segons el reglament de la UEFA respecte a infraestructures d’estadis, les butaques de la llotja haurien d’estar cobertes en els partits que li competeixen. Per ara no serà així, i el màxim organisme europeu que presideix Aleksander Ceferin ho accepta. De fet, la UEFA, en el seu article 3.04, ja assumeix "concedir excepcions sota criteris estructurals específics en casos d’especial dificultat i prèvia sol·licitud motivada".

Els haurien anat molt bé els impermeables a Laporta i al seu fidel vicepresident, Rafael Yuste. I al president de l’Oviedo, Martín Peláez. A Berni Álvarez, conseller d’Esports; a Ernest Urtasun, ministre de Cultura; a la xef Carme Ruscalleda, o a l’expresident Joan Gaspart, que com d’altres es va amagar a l’avantllotja abans ja del primer gol. Van ser alguns dels convidats en el partit de diumenge que es van mullar, uns més que d’altres.

Urnes de metacrilat

Segons fonts de l’Espai Barça, el que es va produir diumenge no van ser goteres, sinó que la tercera graderia no està encara impermeabilitzada i la força de la pluja que va caure no és usual a Barcelona. Per això es van veure nombroses filtracions d’aigua als intestins de l’estadi. Aquesta tercera graderia hauria d’estar acabada al setembre, d’acord amb les previsions tècniques de l’obra.

Notícies relacionades

Quatre gols, cinc de celebrats

Morir per tornar a néixer

En les revisions fetes pels tècnics a càrrec de la remodelació de l’estadi, no es van detectar desperfectes després de la tempesta de diumenge. Hi va haver algunes acumulacions d’aigua, que pel que sembla van drenar adequadament. Els accessos actuals van permetre que l’aigua fluís i no representés problemes de seguretat per als espectadors.

El club també ha observat l’estat en què van quedar els aparells electrònics dels mitjans de comunicació, igualment a la intempèrie, exceptuant els encarregats de la transmissió televisiva. El Barça planeja incorporar un sistema de petites urnes de metacrilat per protegir ordinadors i equips radiofònics, inspirat en algun estadi de la Premier. El Camp Nou estarà sense coberta durant almenys dos anys més, última part de la complexa reforma.