Eric Garcia o la construcció d’un «líder»

Hi anava content, disfrutant d’un estatus que s’ha guanyat en el cor de l’equip, després d’haver seduït per complet Flick, que no para d’elogiar-lo. I amb raó.

L’Eric tenia ganes d’anar-se’n fa un any al Girona. Veia que no tenia sentit continuar vestit de blaugrana, entenent que la seva felicitat era retrobar-se amb Míchel a Montilivi. Però es va quedar, mentre iniciava la construcció d’un lideratge, com va reconèixer el tècnic alemany, que va molt més enllà del que es veu al camp.

I el que es veu al camp és un jugador versàtil, dúctil i, sobretot, compromès amb el joc. Capaç de començar de lateral dret davant l’Oviedo –allà va acabar la passada temporada la seva reconversió cap a l’estrellat– i completar la segona meitat exercint de central esquerrà formant parella amb Pau Cubarsí.

Eric, i el seu futbol, transcendeix per aquesta tremenda polivalència –ha actuat en quatre de les cinc posicions defensives, només li faltaria ser lateral esquerrà– i l’impacte que té la seva intel·ligent mirada sobre la pilota.

Renovat fins al 2031

«Ens dona estabilitat i està creixent com a líder», va afirmar Flick, entregat a un jugador que val per quatre. No, no és cap exageració sinó la confirmació d’un futbolista, que ha assolit una maduresa sorprenent.

Té 25 anys i va firmar la renovació el desembre passat fins al 2031, malgrat que tenia la possibilitat d’anar-se’n a qualsevol altre gran club. El París SG, sense anar més lluny, on acaba d’arribar Dro, el jove talent blaugrana que es va cansar d’esperar quan acabava de complir la majoria d’edat.

Però ningú imaginava, potser ni tan sols ell, l’extraordinària progressió que ha firmat l’últim any. El 21 de gener del 2025, just quan més ganes tenies de tornar sota l’empara de Míchel, va sortir de la banqueta a l’estadi Da Luz (m. 74) en un volcànic partit (perdia el Barça llavors 4-2) i ell va contribuir amb un cop de cap (era el 4-4, m. 86) a un triomf que va canviar el panorama per a Flick gràcies al gol de Raphinha que va reimpulsar els blaugranes (4-5, m. 90+6). Aquella nit en què l’alemany es va entregar al 3-4-3 més cruyffista de la seva etapa.

51 partits consecutius jugant

Aquella vertiginosa nit de Lisboa que també va canviar, i per sempre, el panorama d’Eric a Barcelona, tot i que necessitava encara un parell de mesos per iniciar el seu brutal canvi. I, curiosament, també amb el Benfica com a protagonista, tot i que fos a Montjuïc, quan va aparèixer en els tres minuts finals d’un còmode triomf (3-1).

Aquest quilòmetre zero (11 març 2025) encara continua perquè Eric Garcia ha encadenat 51 partits consecutius, una cosa mai vista. I ara, 11 mesos després, Flick comença les alineacions amb Eric i 10 més. «Està molt bé veure la seva versatilitat, la seva qualitat. És increïble», va proclamar l’alemany després de la mullada i imprescindible victòria sobre l’Oviedo.

Una victòria que no només va deixar el gol per al museu de Lamine Yamal sinó la recuperació de la pressió, sobretot en la segona meitat. L’1-0 va néixer de la pressió de Lamine; el 2-0 de la pressió intimidatòria de Raphinha.

Notícies relacionades

La F1 arrenca la temporada a Barcelona immersa en un gran caos

Les penyes de l’Espanyol anuncien una protesta pels arbitratges

Tots dos van forçar els dos errors de l’Oviedo, que permet al Barça reiniciar aquesta excel·lent ratxa que neix després de la caiguda en el clàssic del Bernabéu, només interrompuda per la derrota a Anoeta davant la Reial Societat.

El líder suma 30 punts dels últims 33 en joc, retallant els cinc que portava de distància el Madrid. Ara mana l’equip de Flick amb un punt de renda, guiat pel comandament d’Eric, que disfruta amb el rol que ha adquirit en un any que ha canviat, i per a bé, la seva carrera. «Està creixent com a líder i li agrada aquest paper», va afirmar Flick.