El Senegal guanya la Copa d’Àfrica tot i haver-se volgut retirar
L’àrbitre va anul·lar un gol visitant i un minut després va assenyalar un penal controvertit a favor del Marroc. Brahim el va fallar al llançar-lo a l’estil Panenka, una cosa que el perseguirà sempre.
La Copa d’Àfrica mai decep. Sempre passa una cosa que converteix el torneig en increïble. En aquest cas va ser un conat de retirada del Senegal, que en un minut va veure com li anul·laven un gol i posteriorment li xiulaven un penal. No obstant, i allà va arribar el més surrealista, Brahim va decidir llançar la pena màxima a l’estil Panenka i el porter es va quedar dret aturant el llançament sense problema. Una jugada que marcarà per sempre la carrera de Brahim i que va disparar l’alegria de mitja Àfrica mentre l’altra mitja plorava. Un final sorprenent per a un partit més emocionant que brillant.
Aquesta competició ha passat de ser un torneig extravagant, amb protagonisme dels seus porters i decisions rocambolesques dels seus àrbitres, a ser un torneig ple d’estrelles i d’un futbol d’alt nivell. Una Copa d’Àfrica que barreja el colorit i l’exuberància africana amb el talent de futbolistes que lideren equips de primera línia de la vella Europa, on han nascut molts dels finalistes com el malagueny Brahim, el madrileny Achraf o els francesos Niakhaté o Pape Gueye.
El Marroc, amb la pressió de jugar a Rabat davant la seva gent, es jugava més que un Senegal ple de futbolistes reconeixibles: Sadé, Gueye, Ndiaye, Nicolas Jackson… Els primers feia 50 anys que no conquerien el títol, els segons des del 2021. L’equip de Regragui buscava el títol després d’un Mundial en què es va plantar a les semifinals. Els Lleons de l’Atles són un equip versàtil que s’adapten a qualsevol context de partit. El Senegal, per la seva banda, és físicament enlluernador amb un Mané més pràctic i futbolistes de bon peu al seu voltant. Els de Pape Thiaw van tenir una ocasió clara amb una rematada de Pape Gueye, centrecampista del Vila-real, a la sortida d’un córner als quatre minuts. Va respondre el bètic Abde amb una entrada per l’esquerra. El madridista Brahim, líder local al costat del gironí Ounahi, absent per lesió des de semifinals, va estar desaparegut en la primera meitat.
Els Lleons de Terenga van apostar per dominar des de la possessió, mentre el Marroc atacava amb transicions ràpides. Hi havia més respecte que atreviment, més por de fallar. En el minut 37 Bono va tornar a salvar els seus amb un peu miraculós davant el xut d’Iliman Ndiaye. Van respondre els locals amb una centrada d’Abde que no va aconseguir rematar Aguerd en la seva entrada a l’àrea. Al descans no s’havia mogut el marcador i Brahim havia tocat més vegades la pilota en l’última jugada que en tota la primera meitat.
Un desenllaç increïble
La final transcorria espessida pel rigor tàctic i per la solidaritat defensiva dels equips, molt lluny de l’anarquia que acostumen a protagonitzar els partits de les seleccions del continent africà. Rondant l’hora, El Kaabi i Abde van malgastar dues ocasions clares per als locals, que es van animar després de la tornada del vestidor. Al Senegal van començar a pesar-li els minuts i van cometre errors que van ser aprofitats pels de l’Atles, cosa que va encendre la grada de Rabat.
Notícies relacionadesI llavors va passar una cosa inversemblant. L’àrbitre va anul·lar un gol del Senegal i seguidament va assenyalar un penal molt controvertit a Brahim, seqüència que va acabar provocant que Mané i els seus companys volguessin abandonar la final. Al final els visitants van tornar al camp i el llançament el va acabar malbaratant el futbolista del Reial Madrid al xutar a l’estil Panenka la pena màxima, que va acabar a les mans del porter senegalès Mendy, una decisió que perseguirà Brahim tota la seva carrera.
El Marroc encara estava en xoc quan als quatre minuts de la pròrroga Gueye, el futbolista del Vila-real, va clavar un xut amb l’esquerra a l’escaire de la porteria de Bono. La segona part del temps extra va tenir tot el vertigen que li va faltar al partit. Aguerd va rematar de cap al travesser i Mendy va treballar a preu fet. Cherif va resoldre a porteria buida la sentència. Però els senegalesos, amb un equip equilibrat, s’alçaven amb el títol davant els amfitrions en una final rocambolesca en la qual van estar a dos minuts i un penal de retirar-se. Un final digne de la Copa d’Àfrica.
