Marc Barceló: "Els escacs són per a mi un joc, com tots"

"Els escacs, per a mi, són com un joc. Perds, guanyes, com en tots els jocs". I Marc Barceló Melnyk, nascut el 22 d’agost del 2016 a Tarragona, amplia el somriure, murri, mentre es recolza a la cadira.

Sobre el llit del Marc hi ha un mapa del món. Cada país, amb la seva bandera i un símbol que el representa. Volia conèixer-los tots, també les seves capitals. No va trigar a fer-ho. Des del seu coixí, si gira la mirada cap a la prestatgeria, al costat de puzles, llibres de dinosaures i un exemplar d’El Petit Príncep –el nen admet que, per ara, no li agrada gaire llegir– reposa un cub de Rubik. Als cinc anys, com va passar amb el mapa, ja sabia com resoldre’l. Tampoc va haver de recórrer a un vídeo de Youtube. No li agraden ni els mòbils ni les tauletes. Tampoc posar-se davant la tele.

Als set anys, a l’estiu del 2024, va començar a jugar a escacs amb el seu pare, el Javier, nascut a Saragossa i que es dedica a la indústria informàtica. Li va ensenyar a moure les peces. A la seva família no hi havia tradició. Tampoc en la de la seva dona, l’Olena, ucraïnesa nascuda a Kíiv, especialitzada en anàlisi de dades i que va arribar a Espanya fa 15 anys. L’Olena admet no saber jugar. Tots dos miren el Marc amb una barreja d’orgull i protecció. El seu fill és un dels talents precoços més grans que ha donat la història dels escacs –al desembre es va proclamar campió mundial d’escacs llampec i subcampió en ràpides–, amb registres que, als seus nou anys, ni tan sols havien aconseguit llegendes com Magnus Carlsen o Garri Kaspàrov.

"El Marc no ha deixat de fer coses de nen. Per a nosaltres és molt important mantenir els seus hàbits, que segueixi anant als aniversaris, a l’escola... Molts nens del seu nivell, especialment als països de l’Est, no van a l’escola. Es presenten als exàmens i ja està. Nosaltres no volem això per a ell. És important que mantingui la relació amb els seus amics", explica l’Olena al menjador de la seva casa de Tarragona, al costat de la platja de l’Arrabassada. El Marc ja ha sortit de l’habitació i ha rebut amb enorme alegria l’arribada d’un dels seus entrenadors, el Mestre Internacional veneçolà José Sequera. "¡Per fi! Avui encara no havia jugat", diu el nen. Tots dos es posen a jugar en un dels dos taulers disposats a la taula del menjador. També s’encarreguen de la seva preparació l’històric campió espanyol Miguel Illescas (Gran Mestre Internacional) i Francesc Farran (Mestre FIDE), ànima del Club Escacs Tarragona. Sequera considera que amb el sistema educatiu espanyol "hi ha menys marge per potenciar les individualitats".

L’aprenentatge

"El que ens comenten el José o Miguel Illescas és que ells van aprendre dels llibres, per la qual cosa el procés era més lent. Ara, si vas a l’ordinador, l’exercici està col·locat. O que t’expliquin una obertura en un vídeo és diferent que llegir-ho en un llibre", explica el Javier quan és qüestionat per la celeritat en l’aprenentatge del seu fill.

Marc Barceló és el segon jugador més jove en la història a arribar als 2.000 punts ELO [el sistema utilitzat per qualificar els jugadors], per darrere d’un altre nen de la seva generació, el francès Luca Protopopescu (27 de març del 2016). El Marc té a l’habitació el diploma que li acaba d’arribar, el de Mestre Candidat (per sota de Mestre FIDE, Mestre Internacional i Gran Mestre). Mentrestant, l’argentí Faustino Oro (14 d’octubre del 2013) és a punt d’aconseguir el títol de Gran Mestre d’escacs i batre així tots els rècord de precocitat.

"I el Marc li va al darrere. Crec que abans dels 14 anys també serà Gran Mestre", diu Sequera. "Estaria bé", intervé el Marc, alegre. "En els 30 anys que fa que ensenyo escacs, no he vist nens com ell. Fent una projecció, no puc evitar comparar-ho a llegendes com Capablanca o Kàrpov. I no ho dic per dir, sinó perquè realment estic convençut que la comparació és justa. El Marc és un supertalent. Comprèn els escacs de manera bestial, innata. Ho sé des que el vaig veure amb un tauler pel mig", insisteix.

El Marc conserva els peluixos al costat de les més de quaranta distincions que es van amuntegant a l’habitació. Té també una foto de Carlsen. "És el meu ídol. També Kaspàrov i Bobby Fischer", admet. "He vist moltes de les seves partides". Són pensaments que l’acompanyen fins al llit. "Quan somio, imagino posicions d’escacs. Somio que estic jugant una partida", confessa.

Marc Barceló estudia a La Salle Tarragona. "Nosaltres ja vam notar que alguna cosa hi havia en ell. Als tres anys ja feia puzles per a nens de vuit. Després van arribar les banderes dels països, el cub de Rubik... És un nen amb altes capacitats. La seva professora ens va oferir fer-li un test", explica la seva mare. Una vegada a la setmana té una classe especial de matemàtiques avançades. Destaca en càlcul i memòria visual. "Si ens haguessin proposat avançar-lo un curs, tampoc hauríem acceptat. Ell és molt obert i sociable, té molts amics, també en els escacs. I aquí, pràcticament tots els nens que destaquen tenen altes capacitats", diu el Javier. L’Olena explica com intenta que el seu fill, a banda de l’anglès amb què mira de fer-se entendre en els tornejos, també parli ucraïnès. "Quan va néixer li parlava en rus, però al començar la guerra vaig deixar de fer-ho i vaig canviar l’ucraïnès".

"Els professors estan contents amb mi, tinc bones notes. En Matemàtiques sempre trec excel·lent, és la meva assignatura preferida. I el càlcul em va molt bé. Aquest trimestre he tret quatre excel·lents, tres notables i un satisfactori en plàstica, és el que menys m’agrada", explica el Marc, que també continua jugant a futbol amb els seus companys tot i que deixés l’extraescolar, i que també disfruta amb el ping-pong.

L’Olena fa la vista enrere, a l’estiu del 2024. Als dies en què van portar el seu fill al parc d’El Retiro de Madrid perquè s’enfrontés als assidus del lloc. Van veure que el seu nivell era superior al normal. O el Javier, que va ser qui va descarregar l’aplicació de Chess.com perquè el nen anés jugant al seu aire, aprenent pràcticament només amb els vídeos d’aspectes bàsics que hi havia allà emmagatzemats: "Pujava molt ràpid".

El Marc s’entrena quatre hores a la setmana amb Sequera. Forma part també d’un petit grup d’elit de la Federació Espanyola amb què es prepara una hora i mitja per setmana. El Francesc, del Club, el veu un cop cada dues setmanes. I després, és clar, competeix, amb els pares encarregant-se de buscar tornejos, cada cop de més nivell.

Notícies relacionades

Eric Garcia o la construcció d’un «líder»

La F1 arrenca la temporada a Barcelona immersa en un gran caos

"El José [Sequera] em diu que he de jugar dur, agressiu. Quan perdo, de vegades m’ho prenc malament. M’emprenyo, sobretot si la partida és llarga. Però cal aixecar-se i la següent partida jugar millor".

El Marc no deixa de somriure. Disfruta el moment. Mira el periodista. El tauler del seu escriptori. Els peluixos, des de molt amunt a la prestatgeria, observen l’escena.