El caos devora el Barça a Anoeta

Hi ha dies en què el futbol és del tot incomprensible, tot i que hi ajuda molt que això s’hagi convertit en un esport monitoritzat per una tecnologia que fa de l’espectacle una orgia de frames que converteix en un estrany plaer l’agudesa visual de qui no hi entén res. Tot això va fer que, en el primer temps d’Anoeta, entre l’àrbitre principal, Jesús Gil Manzano, i el seu aliat a la masmorra del VOR, Carlos del Cerro Grande, anul·lessin tres gols (Fermín, per falta prèvia d’Olmo; De Jong, per fora de joc; Lamine, també per fora de joc) i un penal al Barça, i un altre gol més per posició incorrecta a la Reial Societat (Oyarzabal). Va resultar difícil de pair que, en el gol invalidat a Lamine, després d’un embolic entre Kounde i dos rivals, el fora de joc automàtic detectés un taló en fora de lloc.

Més enllà de les interrupcions i les revisions, el Barça va haver d’anar-se’n al descans en desavantatge malgrat haver completat fins aleshores un més que notable partit. Especialment fi estava Lamine Yamal, un turment per a Sergio Gómez i que treia el cap per fer el que li venia de gust. Ja fos per burlar-se de quatre defensors alhora, ja fos per oferir caramels que els seus companys rebutjaven. Únicament Rashford, ja al segon temps, va saber treure partit de les genialitats del deu.

Dani Olmo no estava encertat en la rematada el dia en què Flick, davant l’absència de Raphinha per lesió, li va fer un forat en l’onze titular com a fals extrem esquerre. Una disposició que deixava en mal lloc Rashford, a la banqueta al costat de Lewandowski, i que permetia que Fermín es desplegués entre els oceans que s’obrien.

Pellegrino Matarazzo, el tècnic nord-americà de la Reial Societat, és llicenciat en Matemàtiques Aplicades a la Universitat de Colúmbia, on també va estudiar Isaac Asimov o quatre presidents dels Estats Units (Theodore i Franklin D. Roosevelt, Eisenhower i Obama). En el futbol, però, hi tenen molta incidència episodis impossibles de mesurar. Matarazzo va concedir molts espais i va permetre que el Barça amuntegués ocasions. Tot això, en comptes de penalitzar la Reial, va fer que marqués el primer gol a la mitja hora. Kounde va perdre la marca d’Oyarzabal davant una centrada al segon pal de Guedes. I el capità donostiarra va arreplegar una volea triomfal, com en els vells temps.

Flick havia de buscar solucions veient que Olmo, lluny d’afinar, inaugurava el segon acte rematant dues vegades al pal. El noi de Terrassa es va quedar una estona pensant al costat de la tanca, potser demanant-se d’on venia tanta mala sort.

Frustració

Notícies relacionades

Flick i les combinacions en la classificació de la Champions: «Només estarem pendents de nosaltres»

Un gol de Vitor Reis i Ter Stegen salven el Girona

Rashford, Lewandowski i el redebutant Cancelo van irrompre per Olmo, Ferran i Balde. El que fos perquè el Barça l’encertés d’una vegada. Però, per si fos poca la frustració, Álex Remiro va demostrar que ell també mereix tenir taquilla en el Mundial. Va treure una mà de ferro a Lewandowski perquè la pilota tornés a espetegar al pal.

L’empat de Rashford no va ser més que la introducció del cop definitiu. Ni un minut es va esperar la Reial Societat per tornar-s’hi amb un cop fort, exigir a Joan Garcia i aprofitar la continuació de la jugada perquè Guedes tanqués l’assumpte i el partit. Cubarsí, que al cap d’una estona va salvar un altre gol just a la línia, no havia estat gaire atent. El cop de cap de Kounde al travesser i l’intent de gol olímpic del Rashford quan la nit, farta de voltar, es pansia, van servir com a epitafi: el futbol és inexplicable. Per això, un Reial Madrid en plena crisi institucional i esportiva es queda a un punt del líder.