Raphinha, estirp de líder

Raphinha, a prop de La Meca, va tenir el do de la ubiqüitat. Raphinha, la materialització d’un líder, va sortir en defensa del company colpejat, va aportar l’esforç defensiu quan la jugada ho exigia i, el més visible, va posar el gol. O els gols. Dos a la final, igual com en la semifinal davant l’Athletic. De l’estirp de futbolistes que fusionen el martell amb l’abrillantador. Dels que toquen la corneta i els altres segueixen. Un jugador total sobre els lloms de què va cavalcar el Barça cap a la conquesta de la Supercopa. Sobre la seva inspiració i també sobre les set parades que va fer Joan Garcia.

El brasiler, el futbolista més infravalorat en els premis individuals de l’última temporada, va fer una declaració de personalitat als 15 minuts de partit, quan va baixar a tallar un avenç a la carrera de Vinícius. Quan corre Vinícius, ja se sap que la cosa va a gran velocitat. I més aquest diumenge, revitalitzat l’extrem de caràcter sinuós. I allà hi havia Raphinha per desviar la pilota a córner. Va celebrar la seva pròpia acció estrenyent els punys, com quan es festeja un gol. Lideratge des de qualsevol racó del camp, primera declaració d’intencions.

A la trinxera

Lideratge també en la defensa dels seus. Lamine Yamal va rebre un cop al turmell per part de Carreras, a qui se’n va anar el peu. I el primer en saltar a la trinxera, com no, va ser ell, un dels cinc capitans de la plantilla, tot i que resulta estrany que no sigui el primer, que Frenkie de Jong li passi al davant com a portador del braçalet. Les dinàmiques de vestidor són molt particulars.

Va tornar a comparèixer quan Asencio va trepitjar Pedri, evocant una lletja entrada de Sergio Ramos a Leo Messi en un d’aquells duels aspres de l’era de Mourinho. Frenar pel civil o pel criminal. I el brasiler es va fer present allà, tot i que es va emportar pel camí una empenta de Valverde. El que s’ha dit, presència ubiqua.

Raphinha va marcar el primer gol després d’haver comès un minut abans un error impropi d’ell en la rematada. Però pot fallar una vegada, no dos. No hi ha ningú com Raphinha provocant ruptures, trobant els espais, i en una d’aquestes va deixar estès a la gespa Courtois en l’1-0.

Les dubtoses ulleres

El 3-2 decisiu va ser amb la dreta, relliscant i fregant Asencio. Un gol d’una estètica particular. Tampoc li queden bé les ulleres de sol que es posa per festejar els èxits, també aquesta Supercopa, però és igual. "Si treballes molt, la sort va amb tu", va dir

A Raphinha se’l necessita per a tot. Perquè és un competidor nat, perquè no és el més veloç, ni un regatejador, però la seva presència és aclaparadora. Inspira, mossega, serra les dents i sap xutar. I tant que sap xutar. "Ens aporta moltíssim. La gent no ho va valorar prou la temporada passada, però per a nosaltres és un crac", va resumir Pedri. El davanter va ser declarat el MVP del torneig. Què menys.

Notícies relacionades

La RFEF desestima l’ajornament sol·licitat per l’Europa

El Barça es perpetua en el seu tron

Raphinha va ser reemplaçat a tres minuts del final, exhaust. Es va guanyar el descans. I la celebració, tot i que fos amb les dubtoses ulleres que diu que són un talismà. "Les havia de portar sí o sí. És superstició", va revelar el brasiler. Res a objectar, doncs.

Araujo torna després de mes i mig

Ronald Araujo va veure la llum i el FC Barcelona al complet ho va celebrar. Després de gairebé un mes i mig fora dels terrenys de joc per una crisi de salut mental, l’uruguaià va tornar a jugar. Va sortir els últims tres minuts per sostenir el resultat després de l’expulsió de De Jong. Durant la celebració els seus companys el van mantejar. Es va abraçar amb emoció a Joan Laporta. I se’l va obsequiar amb el regal d’aixecar la Supercopa. «Si Araujo està bé, tots estem bé. És un jugador importantíssim per a nosaltres», va declarar Raphinha, el millor jugador del partit.