Simon Yates, guanyador del Giro 2025, es retira per sorpresa

Per sorpresa. Possiblement, tan sols la família, entre ells el seu germà Adam, sabien el desenllaç. Simon Yates ha decidit retirar-se, amb 33 anys, amb contracte en vigor, estrella del potent Visma, que s’ha quedat coix i a només una setmana que l’equip neerlandès anunciï el calendari de les seves principals figures, amb Jonas Vingegaard al capdavant.

Un comunicat fet públic a través del Visma va provocar la primera alteració d’un any ciclista que, al marge del ciclocròs, encara no ha fet cap pedalada. A Yates l’esperaven al Giro, que li reservava el dorsal número 1. S’hi havia de presentar amb la missió de ser una mena d’ànima lliure en un conjunt neerlandès que, tret d’un ensurt, anirà a Itàlia amb Vingegaard com a candidat al jersei rosa. Ara un dels pilars de l’equip s’ha desplomat, en un gener que ha començat guerxo per al Visma amb la caiguda de Wout van Aert, a roda de Mathieu van der Poel, una relliscada a la neu, durant la disputa del Zilvermeercross de Mol, que li va provocar una petita fractura al turmell dret. "Pot ser que això sorprengui a molts, però no és una decisió que hagi pres a la lleugera. Fa molt temps que hi rumio i ara sento que és el moment adequat per allunyar-me de l’esport", afirma el ciclista britànic, germà bessó d’Adam Yates, tan semblants que, fins a la caiguda d’un inflable en el Tour, només la mare dels nens era capaç d’identificar-los. A l’Adam li va caure a sobre l’inflable que anunciava l’últim quilòmetre de la vuitena etapa, quan anava en fuga, i li va marcar una petita cicatriu a la cara. Van córrer plegats fins al 2021, en què va decidir acceptar l’oferta de l’Ineos, on es va estar dues temporades, abans d’incorporar-se a l’UAE de Tadej Pogacar.

El Simon, en canvi, es va mantenir a l’Orica australià fins que la passada temporada es va incorporar al Visma. Va guanyar el Giro i una etapa del Tour. La ronda italiana se la va apuntar gràcies a una espectacular penúltima jornada, amb un atac al coll de la Finestre, en una ruta sense asfalt, abans d’atrapar Van Aert, que anava escapat, i que el va impulsar fins a la meta com una moto humana. Va desbancar Isaac del Toro, es va vestir amb la maglia rosa i va permetre al Visma superar per dos a un l’UAE en victòries en les tres grans: Pogacar va guanyar el Tour i Vingegaard, la Vuelta.

Notícies relacionades

El Barça se cita amb el Racing en el duel de vuitens de final de la Copa

L’essència del Barça

La millor temporada, en una carrera ciclista plena d’alts i baixos, va ser la del 2018, quan es va apuntar la victòria final de la Vuelta. Simon va comptar amb l’ajuda del seu germà Adam per arribar vestit de vermell a Madrid al davant d’Enric Mas i Superman López. Aquell any, però, va estar marcat per l’enfonsament en el Giro, quan anava líder, en el mateix Finestre que el va consagrar set anys després. Chris Froome, amb un fort atac, va tombar les aspiracions de Simon, que va arribar a la meta enfonsat.

En total, va guanyar 11 etapes entre Tour, Vuelta i Giro, així com una Tirrè-Adriàtic (2020), tot i que va aconseguir triomfs parcials en carreres com la Volta, la París-Niça i la victòria absoluta al Tour de l’Avenir del 2011. Adam Yates es queda ara com a únic representant dels dos millors bessons en la història del ciclisme, tot i que ho farà al servei de Pogacar.