El Barça i el Madrid van gastar el mateix en sous el curs passat

Els dos clubs, presidits per Florentino Pérez i Joan Laporta, van tirar endavant folgadament els seus números en les assemblees de compromissaris celebrades a la tardor. Si bé a tots dos els preocupa el deute generat per la respectiva remodelació dels seus estadis. Els números dels dos clubs presenten algunes similituds i també algunes diferències abismals. En línies generals, el Barça té bastants més motius per a la preocupació que el seu màxim rival.

Potser la dada que més crida l’atenció del tancament comptable de la temporada passada és que el Reial Madrid i el Barça van gastar exactament el mateix en els pagaments a les seves respectives primeres plantilles. Bé, per ser precisos, els blancs van pagar 1,24 milions més, un residual 0,35% més que els blaugranes. Els èxits esportius del Barça, guanyadors de la Lliga, la Copa i la Supercopa i semifinalistes de la Champions, expliquen en bona mesura aquest empat, ja que van provocar el pagament de 43,4 milions d’euros de primes col·lectives.

Aquesta partida, junt amb una inconcreta "altres", va equilibrar els comptes davant la plantilla del Reial Madrid, que l’any passat va ser més cara que la del Barça: els jugadors blancs van cobrar 333,6 milions en sous, mentre que els blaugranes van tenir un cost fix de 280,6 milions.

Idèntic consum de ‘fair play’

El conegut com a límit salarial o fair play financer és, en resum, la quantitat de diners que els clubs poden destinar a pagar salaris i fer fitxatges. Per calcular-lo, simplificant molt, perquè hi ha una infinitat de matisos, cal sumar el cost de les plantilles i l’amortització dels fitxatges.

De nou, es dona la curiositat que el Reial Madrid i el Barça pràcticament van empatar en el consum de límit salarial. Les memòries econòmiques dels dos clubs afloren una diferència de tot just un milió d’euros entre els dos. La diferència rau en el marge que un i altre tenien. Mentre que el Madrid podria haver gastat 300 milions d’euros més si hagués volgut, el Barça continua estant per sobre del seu límit. Gairebé no ho estava al febrer (tot just 600.000 euros), però sí després que els 100 milions de les llotges VIP fossin eliminats dels comptes de la temporada passada per l’auditor del club.

L’impacte dels estadis

Tant els ingressos totals dels dos clubs com el pes en el total de cada un dels conceptes estan severament condicionats per les reformes dels respectius estadis. El Reial Madrid ja va poder utilitzar el Bernabéu la temporada passada gairebé a ple rendiment (condicionat als concerts i algun concepte), mentre que el Barça va viure tot el curs en l’exili de Montjuïc. Aquesta circumstància va provocar que el Reial Madrid golegés el Barça en els seus ingressos per competicions i per socis i abonats. El club blaugrana, no obstant, és molt més pròsper en els seus ingressos comercials, tenint en compte que no disposa del Camp Nou. BLM, la seva filial de marxandatge i botigues, és la seva gran mira d’or, amb uns ingressos de 170 milions d’euros en l’últim exercici.

Quant als drets de TV, el millor rendiment esportiu del Barça va provocar que la seva partida fos un 36% superior a la del Reial Madrid la temporada passada. Insuficient, en tot cas, per salvar la bretxa total d’ingressos amb el seu gran rival, que va ser d’uns 200 milions en total.

Ofegats pels deutes

Notícies relacionades

El Dakar busca ser sostenible

L’any més difícil de Florentino

El Reial Madrid ofereix dues versions dels seus comptes, una (l’oficial) amb la inversió feta al Santiago Bernabéu, i els deutes que comporta el seu finançament, i una altra sense. El Barça, directament, treu les inversions i el deute del Camp Nou i la resta de l’Espai Barça dels seus números. L’única comparació possible, per tant, és sense incloure el deute per la reforma dels estadis.

I, en aquesta comparativa, el Barça surt molt malparat. Mentre que el deute blanc a llarg termini és d’uns 230 milions d’euros, el del club que presideix Joan Laporta s’eleva a 1.667 milions d’euros, és a dir, gairebé set vegades més. Tenint en compte que el que encara deu el Madrid pel projecte del Bernabéu és ara mateix uns 1.300 milions d’euros –tot i que creixerà encara més–, la conclusió és que el deute total del Madrid, inclòs l’estadi, pràcticament empata amb el del Barça... sense comptar el Camp Nou, el cost del qual ja ronda els 1.000 milions. I el que queda.