Mondo Duplantis, l’extraterrestre de la perxa

Per a Armand Duplantis, estrella rutilant de l’atletisme com ho va ser Usain Bolt, la perxa va començar sent un joc infantil. Fill d’un perxista nord-americà, Greg, i d’una heptatleta i jugadora de voleibol sueca, Helena, Duplantis saltava una vegada i una altra, perxa a la mà, al pati del darrere de casa seva, a Lafayette (Louisiana). I assegura que ha sentit el mateix superant 6,30 metres al setembre al Mundial de Tòquio, el més enllà, que quan s’elevava per sobre de dos metres quan era un marrec. Mondo, així s’anomena, ha tancat un altre any brillant amb dos títols mundials més a la butxaca (interior i aire lliure) i quatre plusmarques fins a arribar a 6,30 m. I la sensació és que, centímetre a centímetre i amb aparent facilitat, encara li queda llistó per conquerir.

"Ens explota el cap a tots. És fora de la normalitat. No té una explicació lògica ni tècnica", confessa Alberto, Lobito, Ruiz, perxista olímpic a Los Angeles 1984 i Barcelona 1992, explusmarquista espanyol i actual entrenador de l’especialitat al CAR de Sant Cugat. A les seves ordres hi ha entre d’altres, els vigents campions d’Espanya, Artur Coll i Mònica Clemente.

Ja són 14 rècords mundials els que ha batut el perxista suec des que va saltar 6,17 m el 2020, amb 20 anys. Cinc després, ja sembla a anys llum de les marques del francès Renaud Lavillenie (6,16) i de l’ucraïnès Serguei Bubka (6,15), que va fer 35 rècords i va ser el primer a superar sis metres el 1985. Encara és més lluny dels seus contrincants, perquè tan sols Emmanouil Karalis (6,08) i Christopher Nilsen (6,01) van ser capaços de superar sis metres aquest 2025.

La clau és la seva velocitat

"Està tocat per una vareta màgica", diu Lobito Ruiz, que compara la seva genialitat amb la de Messi. La clau de Duplantis, tan diferent de Bubka, que era gros i fort com un armari, és la velocitat endimoniada amb què s’acosta al caixetí. "La seva velocitat d’entrada és de bon tros superior a la de qualsevol altre perxista", explica Ruiz. A Tòquio va entrar a la caixa a gairebé 38 quilòmetres per hora, una velocitat a què la majoria dels rivals no arriben sense la perxa entre les mans.

Així com Bubka va revolucionar l’especialitat, la tècnica de Duplantis –1,81 metres i 79 quilos, més aviat un nyicris dins de l’especialitat– és dins del que hi ha establert. "És una tècnica boníssima, evidentment, però així com Bubka, amb el seu entrenador, va innovar i va fer coses que no s’havien fet mai, Duplantis ha trobat la seva manera de saltar, que és dins dels cànons i que a ell li va bé", explica Ruiz.

"Això sí, fa una cosa estranya que no ha intentat imitar ningú. Com que ha saltat des de tan menut, ell no clava la perxa al caixetí; la clava uns 40 centímetres abans i l’arrossega fins al caixetí. Això ho vam detectar entrenadors d’arreu del món, tot i que no pensa ningú que li doni cap avantatge, sinó que ell s’ha avesat a clavar la perxa així".

Una estrella magnètica

Notícies relacionades

La fortuna somriu Sainz i Roma pateix una penalització

Flick fa brillar el Barça

Hi ha alguna cosa de magnètic en la figura de Duplantis, cada vegada més desimbolt i somrient amb la seva cabellera curta, una estrella que va enlluernar amb el seu or olímpic a París, que xerra i riu distès amb els seus col·legues entre salt i salt i que, feliçment casat, s’atreveix també a endinsar-se en el món de la música llançant la seva pròpia cançó, Bop. "És un gran moment per al salt de perxa. Als mortals d’aquesta especialitat ens ajuda que existeixi Duplantis. És una gran notícia. En esports que no són majoritaris ens calen estrelles que ens posin al mapa", reflexiona Lobito Ruiz.

El suec competeix contra ell mateix, un personatge ultracompetitiu que s’embutxaca una morterada per cada rècord del món (100.000 dòlars) i que aquest any n’ha firmat quatre, més que mai, dels 6,27 als 6,30. "L’únic on veig que pot millorar és en el grip", opina Ruiz, convençut que apujarà encara més el llistó del rècord. "Ara agafa uns 5,15; si aconsegueix agafar 5,20 tindrà tres o quatre centímetres més de millora. ¿Com s’apuja l’agafament? Amb més velocitat, més bona tècnica i més batuda. Aquí és on jo veig la possibilitat d’apujar el rècord. I sí, l’apujarà".