Gerard Esteva, president de la UFEC: "La falta d’inversió està extingint les entitats esportives sense ànim de lucre"

Ja fa un temps que vostè posa èmfasi en la falta d’inversió pública en l’esport català. ¿Quina és la situació actual?

Continuem igual. El 2010 rebíem 260 milions d’euros i des d’aleshores se’ns va anar retallant. Si imputem l’IPC des d’aquell moment, la diferència entre el que s’hauria d’haver cobrat i el que realment s’ha cobrat són més de 1.000 milions d’euros. És una barbaritat. Les federacions, en comptes de créixer en el pressupost, reben la meitat del que rebien abans. La nostra inversió suposava el 0,5% del pressupost general i ara amb prou feines arriba al 0,17%, quan l’esport genera el 3% del PIB català. En altres departaments, com el de Cultura, en canvi, el pressupost s’ha doblat i reben 600 milions d’euros.

¿Quina resposta els dona la Generalitat quan demanen explicacions per aquesta retallada?

Hi ha dues postures, la de la conselleria i el conseller Berni Álvarez, que està 100% a favor de la nostra reclamació i se sent alineat amb les nostres peticions reclamant constantment més pressupost, i la de la resta del Govern català, que ha de complir però encara no hi ha hagut gestos. Hem demanat a la consellera d’Economia i al president que ens pressupostin almenys el mateix que l’any 2010, però continuem esperant respostes concretes que vagin més enllà de les promeses. Institucionalment s’ha donat suport a l’esport, ara el que falta és que es materialitzi.

Sent Catalunya l’única comunitat autònoma amb una Conselleria d’Esports, ¿per què creu que no s’ha acabat materialitzant aquest suport?

No té sentit. Probablement el tema rau en el fet que en el seu dia van donar suport institucionalment a l’esport perquè és un àmbit de gran interès. Pompeu Fabra, el primer president de la UFEC, sempre deia que "la millor manera d’entrar a qualsevol casa és a través de l’esport». Políticament ens donen suport perquè saben que és la manera més amable d’entrar en qualsevol cultura. Si poses una pilota, és igual les persones que s’ajuntin, s’uniran per jugar. L’esport ho iguala tot.

¿Què és el que més ha patit amb la falta d’inversió?

Les entitats sense ànim de lucre estan morint. El 80% dels clubs de Barcelona han desaparegut en els últims anys per la falta de pressupost i suport jurídic. Cada vegada es posen més obligacions als directius i se’ls donen menys drets. S’està extingint el model. És molt preocupant perquè són les que treballen per una societat millor en educació i integració o eliminant les diferències socials a través de l’esport. La falta d’aquests 1.000 milions d’euros en els últims 15 anys ha implicat que les instal·lacions esportives estiguin en estat precari, que hi hagi clubs que no han pogut participar en campionats d’Espanya, en Campionats d’Europa o ho hagin fet sense tenir les condicions mínimes, atletes que han perdut oportunitats i que 4 de cada 10 infants a Barcelona que estan en risc d’exclusió social no puguin accedir a l’esport.

Malgrat la falta d’inversió, els resultats obtinguts a Catalunya no són dolents.

Però no milloren. Tenim esportistes estrella, clarament. Però són casos individuals, en la base s’ha patit molt i han baixat molt els resultats. No hi ha recursos per poder desenvolupar els seus projectes esportius. Cal apostar per la base perquè en el dia de demà hi continuï havent estrelles.

¿Falta professionalització en l’esport català?

Clarament, sí. És una altra de les nostres peticions. Les federacions i els clubs necessiten directives professionals perquè si depenen del voluntariat, al no ser la primera ocupació, no seran prioritàries en absolut. D’altra banda, si no es professionalitza cada vegada hi haurà menys gent que vulgui i pugui dedicar-s’hi. Ho necessitem per ser competitius. A més, ara estan entrant fons d’inversió en el sector i contra aquests costa molt competir.

¿Com hi han entrat aquests fons que esmenta?

A través dels concursos municipals. A Sant Joan Despí, per exemple, es van concursar uns serveis en instal·lacions esportives municipals i s’ho ha quedat tot JP Morgan i no les entitats sense ànim de lucre perquè no poden competir en les seves condicions. Els fons poden permetre’s perdre diners durant quatre anys i tornar a presentar-se al concurs sense competència. Les entitats sense ànim de lucre, no. Els Ajuntaments han de fer valer el vincle amb el municipi, la transcendència social dels projectes i el que això pot representar. Ha passat el mateix a Gavà i altres municipis. És una tendència.

¿Com considera vostè que es pot evitar?

Amb la llei de l’esport que vam presentar l’any 2018 i encara no s’ha aprovat. En aquesta llei ens hem posat d’acord amb el sector de l’esport sense ànim de lucre i federacions i de manera unànime hem dissenyat un marc legal per a aquestes entitats. Dona resposta a necessitats com la professionalització de directius, la inversió... No s’ha aprovat per falta voluntat.

¿Cap a on creu que hauria d’avançar l’esport català?

Cal donar viabilitat a la base de l’esport. L’esport d’elit és la punta de l’iceberg, el que cal garantir és la part de baix perquè sinó mai hi haurà bons atletes. Cada vegada més persones practiquen esport, però continua faltant prou suport perquè l’estructura pugui tenir el suport econòmic i entorn jurídic per poder desenvolupar-se.

Notícies relacionades

"Estem units, del president als jugadors"

Un Punter demolidor salva la ratxa en la tercera pròrroga

En canvi, sí que hi ha inversió en fer esdeveniments esportius com la Volta i l’F1 a Catalunya.

Nosaltres estem a favor dels grans esdeveniments sempre que vagi acompanyat amb un llegat esportiu en la societat. ¿Per a què volem el Tour de França si no tenim el velòdrom de Barcelona cobert o ofeguem la federació de ciclisme? ¿Per què invertim en el fet que l’F1 no marxi a Madrid si no tenim un pla de promoció en la Federació d’Automobilisme? No té sentit i ens hem mostrat crítics en aquest sentit.